Aquest escriptor mozambiquès mundialment conegut aporta en aquesta obra tot el seu coneixement d’aquest país africà. I ho fan tant a través de la història que ens presenta, com dels proverbis que inclou a l’inici de cada capítol.
Cada matí la gasela es desperta sabent que, si no corre més ràpid que el lleó, la mataran. Cada matí el lleó es desperta sabent que, si no corre més ràpid que la gasela, es morirà de gana. Tant se val si ets un lleó o una gasela: quan el sol despunta, el millor que pots fer és començar a córrer.
Proverbi africà
En un poble petit d’Àfrica, hi ha una lleona que està matant a les dones. L’Administrador decideix que s’ha d’organitzar una cacera per acabar amb aquestes matances (i així ell, guanyar punts davant dels seus electors). Els homes del poble pensen el mateix, que han d’organitzar una cacera. I entremig d’aquestes dues caceres, hi trobem les dones. Callades, submises, inexistents, mortes per dins i per fora…
La coberta del llibre descriu a la perfecció què trobarem entre les pàgines d’aquesta fascinant novel·la: Mia Couto ens ofereix una dansa rabiosa i apassionant que clama contra l’opressió a les dones, una novel·la que combina realitat i superstició en una història evocadora i insòlita.
Couto, Mia. La confessió de la lleona. Edicions del Periscopi, 2016 [consulta’n la disponibilitat en català, castellà i ebook]