hugocabret

Brian Selznick ens va sorprendre amb La invenció de l’Hugo Cabret: una novel·la gràfica dirigida a joves lectors que combina la lectura de la seqüència de text amb la lectura de la seqüència de la imatge per narrar la història d’un nen orfe (que viu d’amagat entre els mecanismes del rellotge d’una estació de tren a principis de segle XX) que va heredar del pare un autòmat que ell creu que li donarà un missatge important quan el posi en funcionament. La vida farà que conegui les persones que l’ajudaran a fer-lo funcionar. I sí, el missatge serà important i, a més, afectarà les persones amb qui l’Hugo es relaciona al llarg de la novel·la.

Les locomotores a vapor, els autòmats, l’il·lusionisme del cineasta francès Georges Méliès, el cinema mut protagonitzat per Harold Lloyd… No hi ha res gratuït en cap de les pàgines que conformen l’obra. Tot ens porta allà on els lectors podem viure en cos propi la història protagonitzada per l’Hugo Cabret.

Fent servir únicament el negre sobre blanc i el blanc sobre negre (un dels molts recursos del cinema mut que Selznick utilitza en la seva narració), fa un re-zoom (un altre recurs cinematogràfic, el travelling invers que per primera vegada va utilitzar al cinema Georges Méliès en el seu Viatge a la lluna) per situar-nos a través de la lectura de la seqüència de la imatge en plena nit (la lluna omple la doble pàgina), a París (el travelling obre el camp de visió i veiem la torre Eiffel) i portar-nos a l’estació on seguirem els moviments del nostre protagonista: l’Hugo. La mirada de l’Hugo ens porta a la botiga de joguines de l’estació i se centra en el senyor gran que les ven, qui a la vegada observa l’Hugo. Qui és aquest home? Aquest és un dels grans enigmes del llibre.

[Ressenya feta pel Pati de Llibres]

Selznick, Brian. La invenció de l’Hugo Cabret. Barcelona: Cruïlla, 2007 [veure’n la disponibilitat al catàleg en català, castellà i anglès]