No és normal; gens normal.

No n’és gens recomanar un autor de qui fa dos mesos n’ignorava l’existència. (i ni tan sols te entrada a la Wikipèdia !)
No n’és gens que la primera sessió del Club de Lectura del 2015  a Can Baratau, la protagonitzi la primera novel·la d’un escriptor viu.
No n’és gens que la novel·la d’un senyor de 29 anys sembli la d’un escriptor bregat, expert i propietari d’un llarg currículum.
I no; no seria gens normal, tampoc, que desaprofiteu l’avinentesa de conèixer El franctirador, d’Albert Pijuan, que és el somrient individu que hi ha aquí, a l’esquerra.
Però, alto !
No us penseu  pas que es tracta d’un bolet que ha sortit de sobte. L’autor que motiva aquest post ja fa algun anys que treballa, i se’n surt, com a creador literari. El que passa que ho ha fet principalment en el camp del teatre.

El franctirador és una novel·la negra, amb matisos; vull dir que no només és una “negra”.  Adient pel Tiana Negra.
   Sobta una mica, d’entrada, que l’escenari sigui la Polònia posterior a la caiguda del comunisme; però ben aviat us hi acostumareu; i fins i tot us semblarà que l’autor es diu Pijuanzynowski.
   De què tracta ?
Que Sant Joan Pau II em deslliuri del pecat de desvelar l’argument.
   Sí que puc dir que és impactant i despietat.
I em permeto citar l’autor la guia de lectura de Can Baratau que, referint-se a la història de El franctirador, la titlla de: “…bàlticament grisa, grisa com el ciment, dura i ruda, freda i lletja com la neu que la vida ha embrutat.
            Animeu-vos a llegir aquesta opera prima. A part de gaudir d’un excel·lent llibre, d’aquí uns anys, quan en Pijuan sigui un nom molt prestigiós de les lletres catalanes podreu dir/presumir :  Jo ja ho deia quan vaig llegir la seva primera novel·la !

Recomanació feta per en Daniel Ramos