Qui digui que a la vida s’ha de ser objectiu \u00e9s que no sap qu\u00e8 s’est\u00e0 dient. Si som subjectes no podem ser objectius, per tant ens toca ser subjectius (en el cas contrari, ser\u00edem objectes…).<\/p>\n
Aquest argument \u00e9s el qu\u00e8 em ve al cap quan penso en la novel\u00b7la El curi\u00f3s incident del gos a mitjanit<\/a>.<\/em> I dic aix\u00f2 perqu\u00e8 realment aquest llibre \u00e9s una visi\u00f3 subjectiva d’uns fets que passen a la vida d’un noi de 15 anys: ha aparegut un gos mort al mig del jard\u00ed de la ve\u00efna d’en Christopher.<\/p>\n A partir d’aqu\u00ed, i amb arguments molt subjectius, en Christopher va descobrint fets de la seva vida que no s\u00f3n all\u00f2 que semblen, i per la seva manera d’entendre el m\u00f3n aix\u00f2 no t\u00e9 cap sentit. Ell \u00e9s un noi matem\u00e0tic, de raonaments simples<\/em> on “anar a pastar fang” significa embrutar-se les mans per mullar la terra amb aigua i generar una pasteta que anomenarem fang. Molt probablement per molts altres mortals “anar a pastar fang” no vol dir aix\u00f2 exactament…<\/p>\n En Mark Haddon<\/a> ens ofereix una novel\u00b7la molt tendra (no per aix\u00f2 poc dura), que utilitza el punt de\u00a0 vista d’un noi que t\u00e9 problemes d’autisme, per explicar-nos que ser autista no vol dir viure a\u00efllat ni saber qu\u00e8 passa al teu voltant. Vol dir que senzillament, en Christopher no interpreta les coses com “la majoria de la gent”.<\/p>\n El llibre es va adaptar pel teatre i es va poder veure al Teatre Lliure<\/a> la temporada 2014-15<\/p>\n