Calvino, habitualment autor de nombroses novel\u00b7les, tamb\u00e9 \u00e9s autor d’articles d’assaig. En aquest recull sobre els llibres i la lectura, reflexiona sobre la necessitat o el plaer de llegir els cl\u00e0ssics.<\/p>\n
Per a Calvino, els cl\u00e0ssics s\u00f3n llibres que “mai no acaben de dir all\u00f2 que han de dir”. En aquest sentit, l’autor ens ofereix, al llarg del llibre, tota una s\u00e8rie de petits articles sobre diferents obres cl\u00e0ssiques, per\u00f2, l’assaig que obre el llibre, i que li d\u00f3na t\u00edtol, consta d’una s\u00e8rie de “definicions” del que, per Calvino, s\u00f3n, o haurien de ser, els cl\u00e0ssics.<\/p>\n
N’hi ha d’interessants i sorprenents: “cada relectura d’un cl\u00e0ssic \u00e9s una descoberta, com la primera lectura”. O, “el cl\u00e0ssic \u00e9s all\u00f2 que persisteix com a soroll de fons fins i tot all\u00e0 on l’actualitat m\u00e9s incompatible s’imposa”.
\nM\u00e9s enll\u00e0 d’aquestes definicions, trobem articles sobre diferents obres i aspectes de la cultura dels “cl\u00e0ssics”: L’Odissea, Ovidi, Robinson Crusoe, Diderot, Dickens, Flaubert, Tolstoi o Hemingway, s\u00f3n alguns dels cl\u00e0ssics que desfilen per les p\u00e0gines d’aquest llibre d’Italo Calvino.<\/p>\n
M\u00e9s informaci\u00f3:<\/p>\n