{"id":4164,"date":"2016-11-23T17:19:09","date_gmt":"2016-11-23T15:19:09","guid":{"rendered":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=4164"},"modified":"2016-11-23T17:19:09","modified_gmt":"2016-11-23T15:19:09","slug":"parlals-de-batalles-de-reis-i-delefants","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=4164","title":{"rendered":"Parla&#8217;ls de batalles, de reis i d&#8217;elefants"},"content":{"rendered":"<p>El t\u00edtol del llibre \u00e9s, com a m\u00ednim, original. Es podria dir fins i tot que sembla enigm\u00e0tic, llarg i poc descriptiu. Per\u00f2 confesso que \u00e9s un t\u00edtol que atrau. I un cop comences a llegir l&#8217;interior del llibre entens que l&#8217;atracci\u00f3 \u00e9s una pe\u00e7a important en aquesta novel\u00b7la de Mathias Enard.<\/p>\n<p>Us copiem aqu\u00ed la ressenya que es va fer a la web de l&#8217;<a href=\"http:\/\/www.illadelsllibres.com\/parlals-de-batalles-de-reis-i-delefants-de-mathias-enard\/\">Illa dels Llibres<\/a> al maig del 2011:<\/p>\n<p>La novel\u00b7la es centra en la suposada visita de Miquel \u00c0ngel a Istanbul convidat pel sold\u00e0 Baiazet II perqu\u00e8 li construeixi un pont al Corn d\u2019Or que un\u00eds la ciutat amb el barri de Pera. Sobre aquest viatge no existeix\u00a0 gaire documentaci\u00f3 i per tant no existeix prou informaci\u00f3 per afirmar que aquesta trobada es va fer en realitat.<br \/>\nMathias Enard aconseguix\u00a0 recrear un escenari que permet imaginar com es vivia en el segle XVI i ens acosta malgrat no ser una novel\u00b7la biogr\u00e0fica, a la figura del genial artista Michelangelo Buonarroti, l\u2019autor del David, la Piet\u00e0 \u00a0i de la Capella Sixtina entre d\u2019altres projectes art\u00edstics.<br \/>\nGr\u00e0cies a l\u2019amistat amb el poeta turc Mesihi de Pri\u0161tina, Miquel \u00c0ngel va descobrint els plaers i els encants de l\u2019Imperi Otom\u00e0,\u00a0 i les difer\u00e8ncies entre Orient i Occident.<br \/>\nDescriure tots aquests escenaris i recrear l\u2019estada de Miquel \u00c0ngel a Constantinoble, segurament que donaria per a molt m\u00e9s, per\u00f2 Mathias Enard ha preferit escriure una novel\u00b7la curta basada en cap\u00edtols breus. Potser aquest ha estat el seu \u00a0gran encert, a m\u00e9s, evidentment, de crear una hist\u00f2ria excel\u00b7lent i cre\u00efble.<\/p>\n<p>Nascut a Fran\u00e7a l\u2019any 1972, Enard despr\u00e9s d\u2019uns anys a Orient Mitj\u00e0, va escollir la ciutat de Barcelona com a resid\u00e8ncia fixa el 2000. Va ser membre del consell de redacci\u00f3 de la desapareguda revista <em>Lateral,<\/em> aix\u00ed com professor d\u2019\u00e0rab a la UAB.<br \/>\n\u00c9s autor de cinc novel\u00b7les: <em>La Perfecci\u00f3n del tiro<\/em>, <em>Verticales<\/em> (2004), <em>Remontando el Orinoco<\/em> (2006), <em>Manual del perfecto terrorista<\/em> (2007), <em>Zona<\/em> (2009) i <em>Parla\u2019ls de batalles, de reis i d\u2019elefants <\/em>(2011).<\/p>\n<p>Enard, Mathias. <span style=\"text-decoration: underline;\"><strong><em>Parla&#8217;ls de batalles, de reis i d&#8217;elefants<\/em><\/strong><\/span>. Barcelona: Columna, 2011 [veure&#8217;n la disponibilitat en <a href=\"http:\/\/sinera.diba.cat\/search~S171*cat?\/aenard\/aenard\/1%2C2%2C26%2CB\/frameset&amp;FF=aenard+mathias&amp;10%2C%2C24\">catal\u00e0<\/a>, <a href=\"http:\/\/sinera.diba.cat\/search~S171*cat?\/aenard\/aenard\/1%2C2%2C26%2CB\/frameset&amp;FF=aenard+mathias&amp;8%2C%2C24\">castell\u00e0<\/a>, <a href=\"http:\/\/sinera.diba.cat\/search~S171*cat?\/aenard\/aenard\/1%2C2%2C26%2CB\/frameset&amp;FF=aenard+mathias&amp;12%2C%2C24\">franc\u00e8s<\/a> o <a href=\"http:\/\/catalunya.ebiblio.es\/opac\/\" target=\"_blank\">ebook<\/a>]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El t\u00edtol del llibre \u00e9s, com a m\u00ednim, original. Es podria dir fins i tot que sembla enigm\u00e0tic, llarg i poc descriptiu. Per\u00f2 confesso que \u00e9s un t\u00edtol que atrau. I un<a class=\"moretag\" href=\"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=4164\">Read More&#8230;<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4165,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4164"}],"collection":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4164"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4164\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4166,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4164\/revisions\/4166"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4165"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4164"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4164"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4164"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}