{"id":4688,"date":"2017-05-17T16:22:18","date_gmt":"2017-05-17T14:22:18","guid":{"rendered":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=4688"},"modified":"2017-05-17T16:23:11","modified_gmt":"2017-05-17T14:23:11","slug":"quan-arriba-la-penombra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=4688","title":{"rendered":"Quan arriba la penombra"},"content":{"rendered":"

Jaume Cabr\u00e9<\/strong> torna aquest Sant Jordi amb Quan arriba la penombra<\/strong><\/a>, un volum de contes lligats per unes mateixes preocupacions que els travessen de cap a cap: l\u2019experi\u00e8ncia del mal com una tra\u00efci\u00f3 \u00edntima. L\u2019art com un espai propici a la temptaci\u00f3 diab\u00f2lica, una finestra a la qual nom\u00e9s ens podem abocar perillosament. La inevitable expiaci\u00f3 del mal, que ens impel\u00b7leix a confessar o ens trasllada f\u00edsicament a una dimensi\u00f3 de la qual no podem escapar o retornar. Aquestes s\u00f3n les obsessions que, com un fil, cusen aquestes narracions dins una mateixa esfera, opressiva i alhora fascinant.<\/p>\n

Els contes de Quan arriba la penombra<\/em> s\u00f3n com els encenalls de fusta que queden per terra sota el banc del lutier despr\u00e9s d\u2019haver fabricat un viol\u00ed. Aqu\u00ed el viol\u00ed seria Jo confesso,<\/em> probablement l\u2019obra m\u00e9s complexa i rodona de Jaume Cabr\u00e9. S\u00ed, llegeixo els contes de Quan arriba la penombra<\/em> com guspires, espurnes d\u2019aquell foc que Cabr\u00e9 va atiar durant els set anys que va dedicar a la seva obra mestra. Jo confesso<\/em> era com un gran formatge de Gruy\u00e8re, ple de cavitats i galeries interconnectades per les quals et podies perdre i retrobar. I en els intersticis d\u2019aquelles hist\u00f2ries han nascut aquestes narracions, que respiren una angoixa i un desfici semblants. \u00c9s com si amb aquest recull pogu\u00e9ssim veure les entranyes de la novel\u00b7la.<\/p>\n

Sense ser una novel\u00b7la, \u2018Quan arriba la penombra\u2019 \u00e9s tamb\u00e9 un edifici, amb elements que relliguen el conjunt, com La paysanne<\/em> de Jean-Fran\u00e7ois Millet, un passad\u00eds que connecta les narracions \u201cClaudi\u201d, \u201cNunc dimitis\u201d o \u201cPunt de fuga\u201d. Hi ha contes d\u2019aquest recull que s\u00f3n fascinants com a objectes, com \u201cLes mans de Mauk\u201d, que il\u00b7lustra narrativament el que seria l\u2019anell de Moebius, una narraci\u00f3 que la gires del dret i del rev\u00e9s i te l\u2019acabes mirant bocabadat com si fos un n\u00famero de m\u00e0gia del qual no acabes d\u2019endevinar el truc.<\/p>\n

De la lectura de Quan arriba la penombra<\/em> em quedo amb una idea recurrent que travessa el recull: fer el mal ja \u00e9s en si mateix un c\u00e0stig, perqu\u00e8 l\u2019acte de matar el pro\u00efsme et trasllada autom\u00e0ticament a una dimensi\u00f3 de la qual ja no pots tornar mai m\u00e9s. \u00c9s aquest empresonament en el propi silenci culpable que converteix l\u2019individu en un desterrat, <\/em>o encara m\u00e9s, un desarrelat<\/em> del m\u00f3n. Confessar el crim no serveix mai com a expiaci\u00f3, i encara menys com a redempci\u00f3, sin\u00f3 nom\u00e9s per alleujar la pr\u00f2pia solitud, perqu\u00e8 la confessi\u00f3 es fa amb l\u2019esperan\u00e7a que no estem del tot sols, la fe que encara hi ha alg\u00fa que ens escolta. No hi ha, per tant, cap c\u00e0stig m\u00e9s gran per punir el mal que el fet mateix d\u2019haver-lo perpetrat. \u00c9s per aix\u00f2 que el mal t\u00e9 una estructura circular de la qual costa molt escapar.<\/p>\n

Cabr\u00e9 il\u00b7lustra molt b\u00e9 aquest desterrament del malvat en aquelles hist\u00f2ries en qu\u00e8 alg\u00fa entra o surt d\u2019un quadre i no pot tornar al m\u00f3n on era abans. L\u2019autor ho descriu d\u2019una manera tan natural i senzilla que sembla una par\u00e0bola de l\u2019evangeli. Algun dia alg\u00fa haur\u00e0 d\u2019estudiar aquests actes de desaparici\u00f3 en relaci\u00f3 al darrer cap\u00edtol de Jo confesso<\/em>, en qu\u00e8 Adri\u00e0 reapareix al Monestir del Brugal despr\u00e9s d\u2019haver-se esfumat de l\u2019hospital.<\/p>\n

La desaparici\u00f3 f\u00edsica del malvat \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia inevitable del seu pecat, tant si ha matat com si ha robat. L\u2019assass\u00ed o el lladre s\u2019han d\u2019amagar per no ser descoberts, per\u00f2 tamb\u00e9 viuen el propi delicte com un acte de desaparici\u00f3, una tra\u00efci\u00f3 \u00edntima, perqu\u00e8 despr\u00e9s de cometre\u2019l ja no poden tornar a ser el que eren. Fer el mal \u00e9s el c\u00e0stig.<\/p>\n

Recomanaci\u00f3 publicada a El n\u00favol<\/a><\/strong><\/em><\/span> per Bernat Puigtobella, el 21\/4\/2017<\/p>\n

Cabr\u00e9, Jaume. Quan arriba la penombra<\/strong><\/em><\/span>. Barcelona: Proa, 2017 [veure’n la disponibilitat al cat\u00e0leg<\/a>]\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Jaume Cabr\u00e9 torna aquest Sant Jordi amb Quan arriba la penombra, un volum de contes lligats per unes mateixes preocupacions que els travessen de cap a cap: l\u2019experi\u00e8ncia del mal com unaRead More…<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":4689,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4688"}],"collection":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=4688"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4688\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4691,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/4688\/revisions\/4691"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/4689"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=4688"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=4688"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=4688"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}