Tornant de les trinxeres a Osca, i trobant-se de perm\u00eds a Barcelona, Orwell es va veure de ple enmig d\u2019una refrega entre partits pol\u00edtics contraris, en especial la CNT- FAI i el POUM contra el PSUC i la UGT. Orwell va haver de fugir l\u2019any 1937, poc m\u00e9s de mig any despr\u00e9s d\u2019haver arribat a Catalunya, quan el POUM fou declarat partit lligat al feixisme internacional, sospit\u00f3s d\u2019espionatge\u2014una treta que divulgaven tots els diaris\u2014 i per tant enemic del poble. Orwell, pel seu lligam amb les mil\u00edcies d\u2019aquest partit en haver estat combatent amb elles al front, va haver de fugir sota el perill de ser empresonat o fins i tot executat. No obstant, el testimoni que deix\u00e0 en aquestes p\u00e0gines \u00e9s un dels m\u00e9s significatius sobre el sense sentit d\u2019aquesta “revoluci\u00f3 dins la revoluci\u00f3”. Si b\u00e9 Orwell, com ell mateix manifesta, no pot donar fe objectiva ni completa sobre la complexitat del caos que va inundar els carrers de Barcelona durant aquelles jornades de maig del 37\u2014 i per extensi\u00f3, sobre com van afectar aquestes lluites internes al govern republic\u00e0, que hauria d\u2019haver estat exclusivament centrat en la lluita contra la rebel\u00b7li\u00f3 franquista\u2014s\u00ed que estableix les pistes per arribar a entendre com l\u2019altra revolta, la que explicava el conflicte civil, a priori en situaci\u00f3 desfavorable per\u00f2 amb l\u2019ajut incondicional dels implacables r\u00e8gims totalitaris europeus, va aconseguir desmembrar del tot un republicanisme que ja des dels seus inicis estava trencat per dintre en mil bocins. Tanmateix, els fets de Barcelona tristament no varen ser a\u00efllats. De manera progressiva els fronts del Nord i de l\u2019Arag\u00f3, aquest \u00faltim descrit per Orwell com un ex\u00e8rcit sense armes, amb molt poques possibilitats ofensives, i en el que la gana i la des\u00eddia per la manca d\u2019acci\u00f3 donava fe d\u2019una lluita gaireb\u00e9 inexistent, van donar for\u00e7a a la sublevaci\u00f3, que de mica en mica, i no pas sense ajuts, va anar conquerint m\u00e9s i m\u00e9s terreny.<\/p>\n No sorpr\u00e8n per tant, tot i que horroritza igualment, que atesa la situaci\u00f3 descrita per Orwell en un sector representatiu de les tropes republicanes,\u00a0es pugu\u00e9s arribar posteriorment a situacions tan perverses com el bombardeig civil de Lleida per part dels avions feixistes italians, que va causar m\u00e9s de dos-cents cinquanta morts, entre ells m\u00e9s de cinquanta nens. L\u2019avan\u00e7ada del franquisme no va trobar una resist\u00e8ncia estructurada i ferma en molts fronts, i d\u2019aix\u00f2 en donen fe aquestes p\u00e0gines, un dels documents m\u00e9s inestimables per poder entendre una contesa que \u00e9s fins al moment l\u2019episodi m\u00e9s trist de la nostra hist\u00f2ria recent.<\/p>\n El 2 de novembre d\u2019enguany es commemoren 80 anys d\u2019un dels episodis m\u00e9s sagnants de la Guerra Civil Espanyola: el bombardeig de la ciutat de Lleida. En aquest acte terr\u00edfic, perpetrat per l\u2019aviaci\u00f3 feixistaitaliana que donava el seu suport i ajut a les tropes franquistes, hi van morir m\u00e9s de dues centes cinquanta persones. Agust\u00ed Centelles, fotoperiodista valenci\u00e0 reconegut a nivell internacional sobretot per deixar amb les seves fotografies un dels testimonis m\u00e9s punyents i cruels d\u2019aquella guerra sense sentit, \u00e9s ara el centre de l\u2019exposici\u00f3 que commemora aquest trist esdeveniment, que porta per t\u00edtol Centelles i el bombardeig de Lleida<\/a><\/em><\/strong> i que es pot visitar al Museu d\u2019art Jaume Morera de Lleida del 2 de novembre fins el 21 de gener del 2018.<\/strong><\/em><\/p>\n Susanna Farr\u00e9. Bibliotec\u00e0ria Can Baratau.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Oferir un testimoni de primera m\u00e0 que doni una mica de llum a tot el galimaties que es va esdevenir al front republic\u00e0 durant la Guerra Civil Espanyola, sempre \u00e9s quelcom queRead More…<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":5416,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[7],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5412"}],"collection":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=5412"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5412\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5436,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/5412\/revisions\/5436"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/5416"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=5412"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=5412"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=5412"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"POUM\"](\"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/wp-content\/uploads\/2017\/11\/POUM.jpg\")
<\/a><\/p>\n