{"id":74,"date":"2015-01-19T03:30:00","date_gmt":"2015-01-19T03:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=74"},"modified":"2015-05-28T10:19:51","modified_gmt":"2015-05-28T10:19:51","slug":"39-anys-de-la-mort-dagatha-christie","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=74","title":{"rendered":"39 anys de la mort d’Agatha Christie"},"content":{"rendered":"

\n \"Agatha<\/a><\/h1>\n
\n <\/div>\n
\n <\/strong><\/div>\n
\n <\/div>\n
\n El 2015 es commemora el naixement d’Agatha Christie<\/a>,
\n coneguda com “la reina del crim” , una de les autores m\u00e9s prol\u00edfiques
\ndel g\u00e8nere i aquest mes de gener en fa 39 de la seva mort.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n Va
\nn\u00e9ixer a Ashfield, una casa de camp de Torquay, Devon el 15 de setembre
\nde 1890 , filla de Fred Miller i Clara Boehmer,  fou batejada amb el nom
\n de Agatha Mary Clarissa. Christie \u00e9s el nom que va adoptar i que era el
\n cognom del coronel Archibald Christie amb qui es va casar el 1914.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n

Va ser educada a casa pels seus pares. Era la m\u00e9s petita de tres
\ngermans, Margaret i Louis que era deu anys m\u00e9s grans, com que s’avorria
\ntota sola a casa sovint jugava  amb personatges imaginaris, fruit de la
\nseva gran capacitat creativa. La seva germana Margaret era un gran
\nlectora de novel\u00b7les de misteri i a casa seva hi havia moltes obres de
\nConan  Doyle, Wilkie Collins, G. Leroux i quan Agatha tenia vuit anys la
\n seva germana solia llegir en veu alta a tota la fam\u00edlia The Leavenworth Case<\/em> de l’escriptora Anna Katherine Green.<\/div>\n

\n <\/div>\n
\n

Quan tenia onze anys, el seu pare va morir d’un atac al cor despr\u00e9s de
\npassar algunes dificultats econ\u00f2miques i ella va convertir-se en el
\nprincipal suport de la mare amb qui sempre havia tingut una gran
\ncomplicitat i en la seva protectora. Als 16 anys van viure a Paris, on
\nva rebre classes de cant, dansa  i piano, per\u00f2 la timidesa del seu
\ncomportament li va impedir dedicar-se a la m\u00fasica.<\/p><\/div>\n

\n <\/div>\n
\n Durant la 1a
\nGuerra Mundial va treballar d’infermeria en un hospital, per\u00f2 ho va
\ndeixar perqu\u00e8 al seu marit no li agradava que ho fos i aleshores va
\nentrar a la farm\u00e0cia de l’hospital, la experi\u00e8ncia que hi adquiriria
\nsobre medicines i verins li seria de gran ajuda per utilitzar-la en les
\ntrames de moltes de les seves obres.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n El 1916 es decanta per escriure novel\u00b7les de misteri i comen\u00e7a El Misteri\u00f3s afer Styles<\/em> (1920), on presenta el seu personatge Hercules Poirot, el detectiu belga, que es faria fam\u00f3s sobretot amb la novella L’assassinat de Roger Acroyd<\/em>
\n (1926).  La primera editorial a la qual va presentar el manuscrit no va
\n voler publicar-la i la segona editorial va tardar quasi dos anys a
\npublicar el llibre del qual se’n van vendre 2000 exemplars, a m\u00e9s el
\ndiari,  The Weekly Times, va decidir publicar-la per entregues. Tot i
\nque no pensava dedicar-se a la literatura les dificultats econ\u00f2miques
\nque passava la seva mare la van decidir a continuar escrivint.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n

El desembre de 1926 va desapar\u00e8ixer durant onze dies, el seu cotxe va
\nser trobat abandonat i Agatha Christie fou trobada en un hotel de
\nHarrogate, on va dir que havia patit amn\u00e8sia a causa d’un atac de nervis
\n despr\u00e9s de la mort de la seva mare i la confessi\u00f3 d’infidelitat del seu
\n marit de qui es divorciaria el 1928. El que realment va passar \u00e9s un
\nmisteri. Sembla ser que va rebre tractament psiqui\u00e0tric despr\u00e9s
\nd’aquests fets. Aquesta aventura va ser portada al cinema el 1979 amb el
\n t\u00edtol “Agatha”.<\/p><\/div>\n

\n <\/div>\n
\n Separada del seu marit i amb la seva filla
\ninternada en un escola, va fer un viatge sola a Bagdad amb l’Orient
\nExpress, que li va servir d’inspiraci\u00f3 per escriure una de les seves
\nnovel\u00b7les m\u00e9s famoses: Assassinat a l’Orient Express<\/em>. Durant
\naquest viatge va con\u00e8ixer Max Mallowan, un arque\u00f2leg m\u00e9s jove amb qui es
\n va casar el 1930 i a qui va acompanyar en els seus viatges al Pr\u00f2xim
\nOrient, les seves estades en aquells pa\u00efsos van servir per ambientar
\nalgunes de les seves novel\u00b7les.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n L’any 1971 li van concedir el
\nt\u00edtol de Dama de l’Imperi Brit\u00e0nic. Uns anys m\u00e9s tard moria per causes
\nnaturals el 12 de gener de 1976, als 85 anys, a Winterbrook House, prop
\nde Wallinford, Oxfordshire.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n Els personatges m\u00e9s famosos de les seves novel\u00b7les s\u00f3n Hercules Poirot i Miss Marple.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n \"\"Hercules Poirot<\/strong><\/div>\n
\n <\/div>\n
\n

Poirot \u00e9s un oficial de policia retirat que viu a Anglaterra des de la
\nPrimera Guerra Mundial i que ha adquirit fama com a detectiu despr\u00e9s de
\nresoldre alguns casos complexes d’assassinat. \u00c9s un home baixet, amb el
\ncap ovalat i uns bigotis fins. Li agrada l’ordre i es vanava de ser un
\nrefinat gastr\u00f2nom. Per resoldre els seus casos utilitza sempre m\u00e8todes
\ndeductius basats en l’observaci\u00f3 i en la seva precisa intel\u00b7lig\u00e8ncia, a
\nl’estil Sherlock Holmes i quasi sempre t\u00e9 l’ajuda del seu fidel amic el
\ncapit\u00e0 Hastings. Ha protagonitzat 33 novel\u00b7les i 65 contes, alguns
\nd’ells compartint protagonisme amb altres personatges creats per Agatha
\nChristie com Miss Marple, Parker Pine, Japp i altres.<\/p><\/div>\n

\n <\/div>\n
\n Miss Marple<\/strong><\/div>\n
\n <\/div>\n
\n Miss Marple, va resoldre el seu primer cas a la novel\u00b7la Mort a la vicaria<\/em>(1930),
\n \u00e9s una dona de 70 anys, prima, d’aspecte fr\u00e0gil, amb el cabell can\u00f3s,
\nles galtes rosades i uns penetrants ulls blaus. Per resoldre els
\nmisteris es deixar portar per la seva curiositat il\u00b7limitada, una
\ndesconfian\u00e7a permanent i una fina intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n En les seves
\nnovel\u00b7les el crim sempre es percep com quelcom excepcional que pertorba
\nla pau i la tranquil\u00b7litat de la gent honrada i normal. Aleshores
\napareix la figura del detectiu aficionat, Miss Marple que es guia pel
\nseu instint i el coneixement de la naturalesa humana per resoldre
\nl’enigma i retornar la situaci\u00f3 a la normalitat. Algunes d’elles es van
\nportar al cinema i tamb\u00e9 se’n va fer una adaptaci\u00f3 molt fidel a la
\ntelevisi\u00f3.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n La producci\u00f3 liter\u00e0ria de Agatha Christie destaca per
\n dos motius: el seu significat dins la hist\u00f2ria del g\u00e8nere i pel seu
\nvalor literari intr\u00ednsec. Els seus detectius es basen en la psicologia,
\nen l’observaci\u00f3 del comportament, les petites hist\u00f2ries de cada
\npersonatge per sobre de pistes i altres detalls cient\u00edfics, per aix\u00f2 en
\nles seves novel\u00b7les els di\u00e0legs s\u00f3n tan importants com les seves
\ndescripcions, aix\u00ed com l’\u00fas que fa del llenguatge i dels seus diferents
\nregistres. A l’autora li agradava jugar net amb el lector i per aix\u00f2 no
\nli amagava cap informaci\u00f3 per tal que pogu\u00e9s resoldre el misteri.<\/div>\n
\n <\/div>\n
\n

Agatha Christie va arribar a publicar m\u00e9s de vuitanta novel\u00b7les, entre
\nla seva producci\u00f3 novel\u00b7l\u00edstica hi trobem 6 novel\u00b7les sentimentals
\nescrites amb el pseud\u00f2nim de Mary Westmacott. Les seves obres han estat
\ntradu\u00efdes a un centenar de lleng\u00fces i algunes de les seves novel\u00b7les
\ns’han portat al cinema fins i tot diverses vegades: Assassinat a l’Orient Express, Mort en el Nil<\/em>, etc.<\/div>\n

\n <\/div>\n
\n

Tamb\u00e9 va escriure algunes obres de teatre i un llibre de poemes. De les
\n seves obres teatrals, algunes eren adaptacions de les seves novel\u00b7les,
\nper\u00f2 destaquen especialment La ratonera<\/em> i Testimoni de c\u00e0rrec<\/em>.
\n La primera, fou estrenada a Londres i representada durant m\u00e9s de
\nvint-i-cinc anys, la segona fou portada al cinema el 1957 per Billy
\nWilder.<\/div>\n

\n<\/div>\n
\nNot\u00edcia extreta integrament de la Biblioteca Virtual<\/a> <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El 2015 es commemora el naixement d’Agatha Christie, coneguda com “la reina del crim” , una de les autores m\u00e9s prol\u00edfiques del g\u00e8nere i aquest mes de gener en fa 39 deRead More…<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":592,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[76],"tags":[12,13],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/74"}],"collection":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=74"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/74\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":591,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/74\/revisions\/591"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=74"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=74"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=74"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}