{"id":74,"date":"2015-01-19T03:30:00","date_gmt":"2015-01-19T03:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=74"},"modified":"2015-05-28T10:19:51","modified_gmt":"2015-05-28T10:19:51","slug":"39-anys-de-la-mort-dagatha-christie","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=74","title":{"rendered":"39 anys de la mort d&#8217;Agatha Christie"},"content":{"rendered":"<h1 id=\"aui_3_2_0_11172\" style=\"text-align: justify;\">\n <a href=\"http:\/\/bibliotecavirtual.diba.cat\/documents\/10934\/9693562\/agatha_contingut.jpg\/84d9ddba-0c5c-49de-82d5-d5eab378e14a?t=1421068897317\" imageanchor=\"1\" style=\"clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;\"><img decoding=\"async\" alt=\"Agatha Christie\" border=\"0\" src=\"http:\/\/bibliotecavirtual.diba.cat\/documents\/10934\/9693562\/agatha_contingut.jpg\/84d9ddba-0c5c-49de-82d5-d5eab378e14a?t=1421068897317\" style=\"height: 209px; margin-top: 8px; width: 150px;\" \/><\/a><\/h1>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <strong><\/strong><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n El 2015 es commemora el naixement d&#8217;<a href=\"http:\/\/aladi.diba.cat\/record=b1382601%7ES171*cat\" target=\"_blank\">Agatha Christie<\/a>,<br \/>\n coneguda com &#8220;la reina del crim&#8221; , una de les autores m\u00e9s prol\u00edfiques<br \/>\ndel g\u00e8nere i aquest mes de gener en fa 39 de la seva mort.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n Va<br \/>\nn\u00e9ixer a Ashfield, una casa de camp de Torquay, Devon el 15 de setembre<br \/>\nde 1890 , filla de Fred Miller i Clara Boehmer,&nbsp; fou batejada amb el nom<br \/>\n de Agatha Mary Clarissa. Christie \u00e9s el nom que va adoptar i que era el<br \/>\n cognom del coronel Archibald Christie amb qui es va casar el 1914.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p> Va ser educada a casa pels seus pares. Era la m\u00e9s petita de tres<br \/>\ngermans, Margaret i Louis que era deu anys m\u00e9s grans, com que s&#8217;avorria<br \/>\ntota sola a casa sovint jugava&nbsp; amb personatges imaginaris, fruit de la<br \/>\nseva gran capacitat creativa. La seva germana Margaret era un gran<br \/>\nlectora de novel\u00b7les de misteri i a casa seva hi havia moltes obres de<br \/>\nConan&nbsp; Doyle, Wilkie Collins, G. Leroux i quan Agatha tenia vuit anys la<br \/>\n seva germana solia llegir en veu alta a tota la fam\u00edlia <em>The Leavenworth Case<\/em> de l&#8217;escriptora Anna Katherine Green.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p> Quan tenia onze anys, el seu pare va morir d&#8217;un atac al cor despr\u00e9s de<br \/>\npassar algunes dificultats econ\u00f2miques i ella va convertir-se en el<br \/>\nprincipal suport de la mare amb qui sempre havia tingut una gran<br \/>\ncomplicitat i en la seva protectora. Als 16 anys van viure a Paris, on<br \/>\nva rebre classes de cant, dansa&nbsp; i piano, per\u00f2 la timidesa del seu<br \/>\ncomportament li va impedir dedicar-se a la m\u00fasica.<\/p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n Durant la 1a<br \/>\nGuerra Mundial va treballar d&#8217;infermeria en un hospital, per\u00f2 ho va<br \/>\ndeixar perqu\u00e8 al seu marit no li agradava que ho fos i aleshores va<br \/>\nentrar a la farm\u00e0cia de l&#8217;hospital, la experi\u00e8ncia que hi adquiriria<br \/>\nsobre medicines i verins li seria de gran ajuda per utilitzar-la en les<br \/>\ntrames de moltes de les seves obres.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n El 1916 es decanta per escriure novel\u00b7les de misteri i comen\u00e7a <em>El Misteri\u00f3s afer Styles<\/em> (1920), on presenta el seu personatge Hercules Poirot, el detectiu belga, que es faria fam\u00f3s sobretot amb la novella <em>L&#8217;assassinat de Roger Acroyd<\/em><br \/>\n (1926).&nbsp; La primera editorial a la qual va presentar el manuscrit no va<br \/>\n voler publicar-la i la segona editorial va tardar quasi dos anys a<br \/>\npublicar el llibre del qual se&#8217;n van vendre 2000 exemplars, a m\u00e9s el<br \/>\ndiari,&nbsp; The Weekly Times, va decidir publicar-la per entregues. Tot i<br \/>\nque no pensava dedicar-se a la literatura les dificultats econ\u00f2miques<br \/>\nque passava la seva mare la van decidir a continuar escrivint.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p>El desembre de 1926 va desapar\u00e8ixer durant onze dies, el seu cotxe va<br \/>\nser trobat abandonat i Agatha Christie fou trobada en un hotel de<br \/>\nHarrogate, on va dir que havia patit amn\u00e8sia a causa d&#8217;un atac de nervis<br \/>\n despr\u00e9s de la mort de la seva mare i la confessi\u00f3 d&#8217;infidelitat del seu<br \/>\n marit de qui es divorciaria el 1928. El que realment va passar \u00e9s un<br \/>\nmisteri. Sembla ser que va rebre tractament psiqui\u00e0tric despr\u00e9s<br \/>\nd&#8217;aquests fets. Aquesta aventura va ser portada al cinema el 1979 amb el<br \/>\n t\u00edtol &#8220;Agatha&#8221;.<\/p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n Separada del seu marit i amb la seva filla<br \/>\ninternada en un escola, va fer un viatge sola a Bagdad amb l&#8217;Orient<br \/>\nExpress, que li va servir d&#8217;inspiraci\u00f3 per escriure una de les seves<br \/>\nnovel\u00b7les m\u00e9s famoses: <em>Assassinat a l&#8217;Orient Express<\/em>. Durant<br \/>\naquest viatge va con\u00e8ixer Max Mallowan, un arque\u00f2leg m\u00e9s jove amb qui es<br \/>\n va casar el 1930 i a qui va acompanyar en els seus viatges al Pr\u00f2xim<br \/>\nOrient, les seves estades en aquells pa\u00efsos van servir per ambientar<br \/>\nalgunes de les seves novel\u00b7les.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n L&#8217;any 1971 li van concedir el<br \/>\nt\u00edtol de Dama de l&#8217;Imperi Brit\u00e0nic. Uns anys m\u00e9s tard moria per causes<br \/>\nnaturals el 12 de gener de 1976, als 85 anys, a Winterbrook House, prop<br \/>\nde Wallinford, Oxfordshire.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n Els personatges m\u00e9s famosos de les seves novel\u00b7les s\u00f3n Hercules Poirot i Miss Marple.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <strong><img decoding=\"async\" alt=\"\" src=\"http:\/\/bibliotecavirtual.diba.cat\/documents\/10934\/9693562\/poirot.jpg\/fba50f30-3e5e-4e37-b306-82a675203e84?t=1421070851771\" style=\"float: left; height: 197px; margin: 8px; width: 159px;\" \/>Hercules Poirot<\/strong><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p> Poirot \u00e9s un oficial de policia retirat que viu a Anglaterra des de la<br \/>\nPrimera Guerra Mundial i que ha adquirit fama com a detectiu despr\u00e9s de<br \/>\nresoldre alguns casos complexes d&#8217;assassinat. \u00c9s un home baixet, amb el<br \/>\ncap ovalat i uns bigotis fins. Li agrada l&#8217;ordre i es vanava de ser un<br \/>\nrefinat gastr\u00f2nom. Per resoldre els seus casos utilitza sempre m\u00e8todes<br \/>\ndeductius basats en l&#8217;observaci\u00f3 i en la seva precisa intel\u00b7lig\u00e8ncia, a<br \/>\nl&#8217;estil Sherlock Holmes i quasi sempre t\u00e9 l&#8217;ajuda del seu fidel amic el<br \/>\ncapit\u00e0 Hastings. Ha protagonitzat 33 novel\u00b7les i 65 contes, alguns<br \/>\nd&#8217;ells compartint protagonisme amb altres personatges creats per Agatha<br \/>\nChristie com Miss Marple, Parker Pine, Japp i altres.<\/p><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <strong>Miss Marple<\/strong><\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n Miss Marple, va resoldre el seu primer cas a la novel\u00b7la <em>Mort a la vicaria<\/em>(1930),<br \/>\n \u00e9s una dona de 70 anys, prima, d&#8217;aspecte fr\u00e0gil, amb el cabell can\u00f3s,<br \/>\nles galtes rosades i uns penetrants ulls blaus. Per resoldre els<br \/>\nmisteris es deixar portar per la seva curiositat il\u00b7limitada, una<br \/>\ndesconfian\u00e7a permanent i una fina intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n En les seves<br \/>\nnovel\u00b7les el crim sempre es percep com quelcom excepcional que pertorba<br \/>\nla pau i la tranquil\u00b7litat de la gent honrada i normal. Aleshores<br \/>\napareix la figura del detectiu aficionat, Miss Marple que es guia pel<br \/>\nseu instint i el coneixement de la naturalesa humana per resoldre<br \/>\nl&#8217;enigma i retornar la situaci\u00f3 a la normalitat. Algunes d&#8217;elles es van<br \/>\nportar al cinema i tamb\u00e9 se&#8217;n va fer una adaptaci\u00f3 molt fidel a la<br \/>\ntelevisi\u00f3.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n La producci\u00f3 liter\u00e0ria de Agatha Christie destaca per<br \/>\n dos motius: el seu significat dins la hist\u00f2ria del g\u00e8nere i pel seu<br \/>\nvalor literari intr\u00ednsec. Els seus detectius es basen en la psicologia,<br \/>\nen l&#8217;observaci\u00f3 del comportament, les petites hist\u00f2ries de cada<br \/>\npersonatge per sobre de pistes i altres detalls cient\u00edfics, per aix\u00f2 en<br \/>\nles seves novel\u00b7les els di\u00e0legs s\u00f3n tan importants com les seves<br \/>\ndescripcions, aix\u00ed com l&#8217;\u00fas que fa del llenguatge i dels seus diferents<br \/>\nregistres. A l&#8217;autora li agradava jugar net amb el lector i per aix\u00f2 no<br \/>\nli amagava cap informaci\u00f3 per tal que pogu\u00e9s resoldre el misteri.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p> Agatha Christie va arribar a publicar m\u00e9s de vuitanta novel\u00b7les, entre<br \/>\nla seva producci\u00f3 novel\u00b7l\u00edstica hi trobem 6 novel\u00b7les sentimentals<br \/>\nescrites amb el pseud\u00f2nim de Mary Westmacott. Les seves obres han estat<br \/>\ntradu\u00efdes a un centenar de lleng\u00fces i algunes de les seves novel\u00b7les<br \/>\ns&#8217;han portat al cinema fins i tot diverses vegades: <em>Assassinat a l&#8217;Orient Express, Mort en el Nil<\/em>, etc.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n <\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<p> Tamb\u00e9 va escriure algunes obres de teatre i un llibre de poemes. De les<br \/>\n seves obres teatrals, algunes eren adaptacions de les seves novel\u00b7les,<br \/>\nper\u00f2 destaquen especialment <em>La ratonera<\/em> i <em>Testimoni de c\u00e0rrec<\/em>.<br \/>\n La primera, fou estrenada a Londres i representada durant m\u00e9s de<br \/>\nvint-i-cinc anys, la segona fou portada al cinema el 1957 per Billy<br \/>\nWilder.<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\n<\/div>\n<div style=\"text-align: justify;\">\nNot\u00edcia extreta integrament de la <a href=\"http:\/\/bibliotecavirtual.diba.cat\/novela\/avui_fa\/agatha-christie\" target=\"_blank\">Biblioteca Virtual<\/a> <\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El 2015 es commemora el naixement d&#8217;Agatha Christie, coneguda com &#8220;la reina del crim&#8221; , una de les autores m\u00e9s prol\u00edfiques del g\u00e8nere i aquest mes de gener en fa 39 de<a class=\"moretag\" href=\"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/?p=74\">Read More&#8230;<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":592,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":[],"categories":[76],"tags":[12,13],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/74"}],"collection":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=74"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/74\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":591,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/74\/revisions\/591"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/592"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=74"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=74"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/biblioteca.tianat.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=74"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}