Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 29 de setembre de 1912 – 21 de juliol de 1994) és un dels escriptors catalans més populars del segle XX, també va destacar com a contista i dibuixant.
Era fill de l’escriptor i traductor Vicenç Calders i Arús. Calders va viure tota la seva infantesa a Sant Cugat del Vallès. Al 1920 va anar a viure a la ciutat de Barcelona.
Allà va estudiar a l’Escola Superior de Belles Arts. Més tard va treballar com a dibuixant i col·laborador a “El Diario Mercantil“, a la revista “L’esquella de la Torratxa“, i al diari “l’Avui” (on va publicar el seu primer conte).
L’any 1936 va publicar un recull de relats breus “El primer arlequí” i la novel·la “La glòria del doctor Larén“.
Poc després de començar la Guerra Civil Espanyola, va prendre una postura de compromís i va començar a col·laborar amb publicacions d’àmbit polític. En aquesta època va escriure els contes de “L’any de la meva gràcia” i “La cèl·lula“, aquesta última no es va arribar a publicar mai.
Informació extreta de la Biblioteca Virtual