Yasunari-Kawabata

Va néixer el 14 de juny del 1899 a la ciutat d’Osaka, població situada a l’illa japonesa de Honshū. El 1917, es traslladà a Tòquio i el 1920 va iniciar els estudis de literatura anglesa a la Universitat de Tòquio, canviant l’any següent pels de literatura japonesa, universitat on es graduà el 1924.

Durant la seva estada a la universitat, inicià la publicació dels seus primers escrits en la revista 新思潮 (Shinjichō, literalment “la nova tendència del pensament”). En finalitzar els estudis, aparegué el primer número de la revista 文芸時代 (Bungei-jidai, “Època de l’Art Literari”), una revista d’un grup d’intel·lectuals al qual pertanyia i que serví de promoció per a nous i prometedors escriptors que utilitzaven l’estil anomenat 新感覚派 (Shinkankaku-ha, “la nova escola de les sensacions”), en què la composició constava de la prensió sensitiva de la realitat al modus dels intel·lectuals.

L’any 1968, fou guardonat amb el Premi Nobel de Literatura pel seu mestratge narratiu, que amb gran sensibilitat expressa l’essència de la ment japonesa, i esdevingué el primer autor guardonat per la seva literatura en japonès.

Se suïcidà inhalant gas el 16 d’abril del 1972 a la ciutat de Kamakura, possiblement a conseqüència d’una depressió contreta en conèixer que patia la malaltia de Parkinson, així com la no superació del suïcidi del seu amic Yukio Mishima.

… i la guia de lectura