Hem arribat al darrer repte de l’any, on us proposem llegir una novel·la histórica, un gènere literari de moda que té el seu naixement a l’època del Romanticisme, amb la publicació d’una vintena de novel·les de l’autor escocès Walter Scott.
Les novel·les històriques us ofereixen un gran ventall temàtic, que abasta un gran públic lector i una gran varietat de gustos. Des de la biblioteca hem volgut fer una tria de novel·la històrica ben documentada i amb rigor històric.
Hi trobareu desenes de novel·les, des de Guerra i pau fins a Tirant lo Blanc, La Cartoixa de Parma, Sinuhé l’egipci, Victus o L’últim jueu, per posar alguns exemples.
L’escriptor italià Massimo Manfredi reflexiona sobre la novel·la històrica en el següent fragment, extret d’una entrevista a www.lanacion.com.ar:
[…] “L’Antiguitat apareix com una dimensió en la qual encara hi havia espai per a l’individu, el misteri, l’aventura, per tal d’expandir la pròpia personalitat. Avui en dia la majoria de persones porta una vida que no té cap sentit: es lleven pel matí, van a la feina, fan el mateix cada dia, tornen a casa a la nit, engeguen el televisor i se’n van a dormir. Això, tres-cents dies l’any. I quan agafen les vacances, se’n van als mateixos llocs a fer el mateix que fan els altres. Per això l’Antiguitat és another time, another place, un lloc on d’alguna manera tot era possible i tot era impossible. De fet, podia passar que un noi de 21 anys com Alexandre tingués el món de genolls, enfront d’ell, a l’edat del meu fill, a qui la meva dona encara persegueix dient-li: “Menja’t el plàtan”. I també està la qüestió de l’exotisme i la curiositat per dialogar d’alguna manera amb els propis avantpassats”. […]