lenin

Enguany es commemora el centenari de la Revolució Russa de 1917 que va portar a l’establiment de la Unió Soviètica. La Guerra Civil Russa va començar el 1918 i va acabar el 1922 amb la victòria de l’exèrcit bolxevic i la fundació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, URSS.

La Revolució del 1917 va produir una gran confusió entre la classe intel·lectual russa i una part va emigrar. Durant la guerra civil, l’activitat literària va restar pràcticament paralitzada. De mica en mica, els grups i les personalitats anteriors al 1917 van reprendre llurs activitats, i en van aparèixer de nous.

El primer període de la nova època soviètica es va caracteritzar per la gran proliferació de diverses corrents estètiques, veus poètiques i experiments literaris.

Va sorgir l’imaginisme rus (Vladim Xerxenevitx, Boris Pasternak i Serguei Lesserin). Després va aparèixer el futurisme rus (Vladimir Maiakovski, Velimir Khlebnikov, Boris Pasternak, Vicktor Xklovski o Aleksei Krutxonikh) i nous grups com OBERIU i els dadaistes.

Fora d’aquests grups van existir els “germans Serapion” i “Pereval”, que advocaven per uns valors humans en l’art universal i comuns a totes les nacions, mentre que Proletkult, l’Associació d’escriptors proletaris de Rússia (RAPP) i LEF (Front Esquerrà de l’Art) defensaven l’existència d’un criteri de classe social en la literatura.

Des de 1925 s’enfrontaven dos bàndols literaris: els agrupats en la RAPP i els que aquests anomenen poputtxiki o companys de ruta, intel·lectuals que acceptaven la nova Rússia però no eren comunistes: A. N. Tolstoi, K. Fedin, M. Bulgakov, I. Erenburg, entre altres.

Des de la fi dels anys vint i sobretot a partir dels trenta, l’estat va emprendre una unificació ideològica. El 1932 totes les associacions artístiques varen ser prohibides, i el 1934 als escriptors se’ls va convidar a incorporar-se a la Unió d’Escriptors Soviètics. A partir d’aleshores començava el realisme socialista a la literatura russa, imposant-se com a únic mètode literari vàlid, d’aquesta manera molts escriptors i artistes van ser anihilats físicament i el conformisme es va instal·lar per la força en la literatura i l’art.

Cap a la darreria dels anys cinquanta i el començament dels seixanta, amb el desglaç i la major tolerància de les autoritats, la literatura russa va renovar-se a través de l’aprofundiment de l’anàlisi psicològica, la tornada als personatges senzills de la vida quotidiana i l’abandó dels herois i del falsejament “optimista” de la realitat, i la reflexió sobre el veritable estat del país.

Informació extreta de la Biblioteca Vitual