Recomanar un film en blanc i negre, i protagonitzat per un ase? I tant que sí!
Perquè és cinema en estat pur. Si us agrada el setè art, no dubteu a assaborir aquesta hora i mitja injustament poc coneguda i de la qual va dir Jean-Luc Godard “Qualsevol que vegi aquest film quedarà absolutament enlluernat”.
En aquest film, el cineasta porta a l’extrem el rebuig de l’actor professional en favor del “model” extret de la vida; en aquest cas, el protagonista és un humil ase que commou a l’espectador amb la seva mirada aquosa (que sembla expressar un ventall de sentiments gràcies al “miracle” de l’efecte Kuleshov) i el seu bram foragitat, desassossegant, davant del dolor provocat pels éssers humans.
La pel·lícula és la crònica desoladora, i alhora poètica, de l’existència sense glòria d’una bestiola que mai coneix la llibertat. I també una mostra gairebé perfecta d’allò que el director i guionista Paul Schrader va anomenar “l’estil transcendental” al cinema.
Recordeu que heu d’anar a ebiblio per veure-la i gaudir-la.