“Aquesta només és una nap-buf –va dir el Licaómentre s’apropava–. Si no tingués la pell ratllada, amb aquestes orelles que té,
m’hauria pensat que és un elefant”. La petita Pindulí mai s’hi havia fixat en
quin color tenia la pell o de si tenia les orelles petites o grosses. “Aquest
serrell punxegut no t’afavoreix gens, noieta”−li diu el lleó−. I tampoc, la
petita hiena, s’havia fixat en el pèl de la seva pell.
La
Pindulí prova diferents coses per amagar el que els altres, el Licaó, el Lleó i
la Zebra li diuen que són defectes. Ella, de bon matí, deixant la mare
descansant, només s’havia disposat a sortir a olorar una mica de món i de cop i
volta va rebent tot un seguit de mostres de rebuig que no entén: de si les
orelles massa grosses; de si el pèl massa punxegut; de si poca simetria en les
seves ratlles, etc…
Pindulí prova diferents coses per amagar el que els altres, el Licaó, el Lleó i
la Zebra li diuen que són defectes. Ella, de bon matí, deixant la mare
descansant, només s’havia disposat a sortir a olorar una mica de món i de cop i
volta va rebent tot un seguit de mostres de rebuig que no entén: de si les
orelles massa grosses; de si el pèl massa punxegut; de si poca simetria en les
seves ratlles, etc…
A
mida que la Pindulí parla amb un i altre, rep el que no els agrada d’ells
mateixos. El Licaó té unes orelles ben rodones i grans que (segons informacions
útils que ens dóna l’autora a les darreres pàgines del conte) li serveixen de
radiadors. Resulta que quan hi circula la sang, la calor del seu cos disminueix
i està més fresquet; el Fennec li ha dit que sembla que hi tingui una papallona
enganxada a les orelles, ja que, sent de la família dels licaos, les seves
orelles són grans i molt fines com les ales de les papallones; la zebra es
preocupa per la simetria de les seves ratlles. Aquestes li serveixen per
regular la temperatura del cos. I el lleó expressa com ell veu la seva melena
dins la gran varietat que hi ha.
mida que la Pindulí parla amb un i altre, rep el que no els agrada d’ells
mateixos. El Licaó té unes orelles ben rodones i grans que (segons informacions
útils que ens dóna l’autora a les darreres pàgines del conte) li serveixen de
radiadors. Resulta que quan hi circula la sang, la calor del seu cos disminueix
i està més fresquet; el Fennec li ha dit que sembla que hi tingui una papallona
enganxada a les orelles, ja que, sent de la família dels licaos, les seves
orelles són grans i molt fines com les ales de les papallones; la zebra es
preocupa per la simetria de les seves ratlles. Aquestes li serveixen per
regular la temperatura del cos. I el lleó expressa com ell veu la seva melena
dins la gran varietat que hi ha.
La
Pindulí no ho entén, “però si la Mama Hiena sempre li diu que és la hiena més
bonica del món!”…. La innocència de la Pindulí ens meravella i ens dóna
aquella tendresa especial per predisposar-nos a l’empatia i a l’encoratjament. És
deliciosa!!! El final, què us haig de dir del final!!! Segur que com a tots els animals de la selva que
ens acompanyen en el conte i a mi mateixa us sorprendrà, us farà riure i
estimar infinitament la ingenuïtat més genuïna. Acaba dient: “va dir la mama:
−A més de ser la hiena més bonica del món, ets la hiena més intel·ligent del
món!”.
Pindulí no ho entén, “però si la Mama Hiena sempre li diu que és la hiena més
bonica del món!”…. La innocència de la Pindulí ens meravella i ens dóna
aquella tendresa especial per predisposar-nos a l’empatia i a l’encoratjament. És
deliciosa!!! El final, què us haig de dir del final!!! Segur que com a tots els animals de la selva que
ens acompanyen en el conte i a mi mateixa us sorprendrà, us farà riure i
estimar infinitament la ingenuïtat més genuïna. Acaba dient: “va dir la mama:
−A més de ser la hiena més bonica del món, ets la hiena més intel·ligent del
món!”.
Janell
Cannon, l’autora d’aquesta bonica història, també ha escrit el conte Stelalluna. En aquest conte la
protagonista de les aventures és una petita Rata-pinyada. I de la mateixa
manera que en el conte de la Pindulí, les il·lustracions són sorprenentment
boniques i detallades, que al mateix temps ens fan replantejar idees
preconcebudes tant de les Hienes com de les Rates-pinyades. Les dues històries
parlen d’aquestes espècies menystingudes tradicionalment, oferint una gran
lliçó de comprensió i tolerància per a aquells nens i nenes que s’han sentit
diferents alguna vegada o han patit les dificultats en l’adaptació.
Cannon, l’autora d’aquesta bonica història, també ha escrit el conte Stelalluna. En aquest conte la
protagonista de les aventures és una petita Rata-pinyada. I de la mateixa
manera que en el conte de la Pindulí, les il·lustracions són sorprenentment
boniques i detallades, que al mateix temps ens fan replantejar idees
preconcebudes tant de les Hienes com de les Rates-pinyades. Les dues històries
parlen d’aquestes espècies menystingudes tradicionalment, oferint una gran
lliçó de comprensió i tolerància per a aquells nens i nenes que s’han sentit
diferents alguna vegada o han patit les dificultats en l’adaptació.
Cannoll, Janell. Pindulí. Barcelona: Joventut, 2005 (consulta’n la disponibilitat al catàleg)
Recomanació feta per Teresa Martí