Rastrejant per les antípodes de les darreres novetats, les modes i del que cal llegir per marcar tendència, no fa gaire que vaig ensumar aquest títol; i el meu nas em jurava que valia la pena llegir-lo.
Així que ja em disculpareu que esmenti i faci l’article d’un llibre que no tenim a Can Baratau; però pel preu d’un cafè el podreu fer portar pel servei de préstec entre biblioteques.
L’he llegit en espanyol. En català, no hi és; i em feia mandra llegir-lo en anglès, amb la crossa del diccionari, ara que fa calor; tot i que aquí us poso també la coberta d’una edició en anglès, perquè em sembla que el dibuix resumeix gairebé del tot l’esperit i l’ambient de l’obra. La coberta de l’edició espanyola no està gens malament, però pel meu gust…
Tornant al nas, un cop més no m’ha decebut; i he gaudit d’hores de bona lectura. I com és que no es coneix gaire l’autora ? Misteri. Potser per un nom tan poc cridaner com Betty Smith ?
A la coberta del llibre s’hi esmenta una lloança signada pel Paul Auster, i això hauria de fer dreçar les orelles literàries de molts perdiguers lletraferits. Alguns, pocs encara, ja ho han detectat. Per exemple, a la biblioteca de Sallent serà el llibre del Club de Lectura després de l’estiu. I alguns bloggaires en parlen de gust.
Exemples:
“ Al principi sembla una història com una altra d’immigrants irlandesos a Nova York. (…) Potser la diferència, al capdavall, la fan els detalls, i A Tree Grows in Brooklyn és la gran novel·la que és perquè és farcida de petites coses que la fan gran: les inquietuds del tombant de segle (l’acció és ambientada durant les dues primeres dècades del segle XX, i acaba tot just amb la Gran Guerra) i una galeria impressionant de personatges secundaris tots amb les seves històries, passions i febleses. Si bé l’empremta de la misèria és palpable al llarg del relat, aquesta duresa no obscureix la mirada crítica i encuriosida de la protagonista, i en tot moment la tendresa i la comprensió de les motivacions dels altres acaba eclipsant qualsevol rastre de victimisme. També és interessant que la perspectiva sigui quasi en tot moment la dels personatges femenins, tot i que els masculins tampoc no queden desdibuixats. (…)“
“Ara que s’acosten les vacances, és el moment perfecte per a llegir aquest best seller dels anys 40 que va recuperar Lumen fa un any.
Poques vegades una novel·la ha aconseguit commoure’m i fer-me sentir tan propera als seus personatges com aquesta. Des de la primera línia el particular món de la protagonista, tan llunyà en el temps (1911) i en l’espai (Brooklyn), em va acollir amb la honestedat clara i desimbolta de la protagonista, per a arrossegar-me amb ella, en el seu trànsit pels carrers desolats del seu barri il·luminats per espurnes de tendresa i somnis petits, un llibre, una paraula, una cançó, un gest….”
Poques vegades una novel·la ha aconseguit commoure’m i fer-me sentir tan propera als seus personatges com aquesta. Des de la primera línia el particular món de la protagonista, tan llunyà en el temps (1911) i en l’espai (Brooklyn), em va acollir amb la honestedat clara i desimbolta de la protagonista, per a arrossegar-me amb ella, en el seu trànsit pels carrers desolats del seu barri il·luminats per espurnes de tendresa i somnis petits, un llibre, una paraula, una cançó, un gest….”
Us ve de gust fer-ne el tast ?
Anècdota: L’ofici de bibliotecària no queda gaire galdós en el llibre.
Una dada: Elia Kazan va rodar el seu primer llargmetratge adaptant aquesta novel·la
Smith, Betty. Un arbol crece en Brooklyn. Barcelona: Debolsillo, 2010 (consulta’n la disponibilitat al catàleg)
Recomanació feta per Daniel Ramos