Divendres 30 de maig a les 18.30 h. Aquest darrer divendres del mes de maig, ens trobem davant una nova sessió del club de lectura que ens coordina Toni Sala, on parlarem de Temps d’estiu, de J. M. Coetzee.
L’autor de la novel·la, John Maxwell Coetzee és un escriptor nacionalitzat australià des de l’any 2006, d’origen sud-africà, el qual va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l’any 2003. Val a dir que és un dels escriptors en llengua anglesa més ben valorats per part de la crítica. Ha guanyat dues vegades el premi Booker, tres cops el CNA Prize, el Premi Jerusalem, el Prix Femina étranger, i el premi internacional de ficció del The Irish Times, així com d’altres guardons i doctorats honoris causa.
J. M. Coetzee ha estat traductor, lingüista, crític literari. Les seves novel·les són moltes vegades al·legòriques o simbòliques, ataquen el sistema de l’apartheid a Sud-àfrica o ens parlen d’exemples històrics del colonialisme. Pocs escriptors han sabut equilibrar tan bé com Coetzee el reclam de la justícia social amb les exigències tècniques i estètiques de la creació literària.
Amb el llibre: Temps d’estiu, l’autor ens apropa la tercera part de les seves memòries fictícies encetades amb Infantesa i continuades amb Joventut.
Un jove biògraf britànic treballa en un llibre sobre el difunt escriptor John M. Coetzee. En concret, vol centrar-se en el període comprès entre els anys 1972 i 1977, en el qual l’autor, al voltant dels trenta anys d’edat, compartia amb el seu pare vidu una finca ruïnosa als afores de Ciutat del Cap. El biògraf intueix que, precisament durant aquesta etapa, l’escriptor va trobar la seva veu narrativa. El llibre ens mostra el diàleg del jove biògraf britànic amb diferents dones que van tenir importància per al jove Coetzee al llarg de la dècada dels anys setanta. Els diàlegs ens dibuixen una visió poc amable d’un protagonista absent, caòtic, fracassat, introspectiu. Probablement tota una visió negativa que l’autor sempre presenta sobre sí mateix. Aquesta narració feta des de punts de vista diferents, i poc amables amb el Coetzee de ficció, utilitza mecanismes i pistes que ens permeten veure les exageracions, veritats i mentides que testimonien els personatges entre el ressentiment i el menyspreu que senten per un absent, teòricament mort.
Tanmateix, l’altre gran protagonista de la novel·la és Sudàfrica i el món africà. Coetzee, ens presenta una imatge ambivalent, un país marcat per la tragèdia i la incapacitat de mostrar un futur acceptable, fa desvetllar l’interès per un país i una cultura massa condicionada pels prejudicis.