Divendres 27 de juny a les 19.30 h. Aquest divendres com a cloenda del club de lectura d’aquest curs llegirem i comentarem el llibre de l’autor japonès Yasumari Kawahata: País de neu.
L’autor, Yasunari Kawahata, fou un escriptor japonès que adquirí notorietat amb la narració Izu no odoriko (‘La dansaire d’Izu’, 1925), amb la qual contribuí a encoratjar el corrent esteticista. En la seva obra posterior, destaquen Yugikuni (‘País de neu’, 1937) i Sembarazu (‘Mil cigonyes’, 1949). Després de l’any 1945 ja no hi ha rastre de la seva primitiva inclinació vers el neoimpressionisme, i tracta temes com l’amor, la mort i la soledat, a la manera dels clàssics japonesos. Fou premi Nobel de literatura el 1968.
La novel·la es considera una obra clàssica de la literatura japonesa i va ser una de les tres novel·les que el Comitè Nobel va citar l’any 1968, quan Kawabata va rebre el Premi Nobel de Literatura.
El protagonista del llibre, Shimamura torna durant tres hiverns a la regió més freda del país atret per la bellesa de l’estació i el tradicional estil de vida. Però torna especialment per Komako, una jove aprenenta de geisha que va conèixer en un viatge anterior. Ella, una bellíssima jove aprenent de geisha.
En el viatge en tren, l’home, per atzar, ratlla el vidre entelat de la finestra amb el dit, i veu el reflex d’una noia que viatja al mateix vagó. Aquesta visió desplega un allau de sensacions i suposicions sobre la vida de la noia. I les neus de la muntanya sempre presents en el fons d’un escenari en el qual es despleguen les vides de les persones.
L’altra protagonista de la història és Komako, la jove aprenent de geisha a qui l’home, casat i amb fills, va a visitar. De fet, la relació amb en Shimamura és un element narratiu que serveix per conèixer la vida i personalitat de la noia, eix central del relat.
Paral·lelament a la història de la relació entre Komako i l’home, es narra la història de la noia que aquest va veure en el mirall entelat del tren. Una història teixida d’instants fugissers, d’emocions, de suposicions, de desig, …Tot plegat es dibuixa subtilment un triangle amorós farcit d’elements que despleguen la imaginació del lector sense gens ni mica de cap concreció.