Dijous 27 de novembre a les 19 h. Aquest darrer dijous de mes tenim una nova sessió del club de lectura en anglès conduït per Laura Patricio, on comentarem el llibre de Carson McCullers, The ballad of the sad cafe.
Carson McCullers, autora nord-americana que va néixer a Geòrgia l’any 1917 i va morir a Nova York, l’any 1967. Va ser una escriptora precoç amb una vida marcada per la malaltia. De ben jove va començar a patir diversos atacs fins que, quan a l’edat de trenta-un anys, va quedar paralítica del costat esquerre. Als vint-i-tres anys va publicar la seva primera novel·la, El cor és un caçador solitari, que la va convertir en una de les grans revelacions literàries de la literatura nord-americana, i després un seguit d’obres mestres que la van imposar com una de les veus narratives essencials del segle XX: les novel·les Reflexos en un ull daurat i Frankie Addams, i el volum La balada del cafè trist i altres relats, que inclou una novel·la breu i sis contes. Més endavant, l’autora va publicar encara una última novel·la, Rellotge sense agulles i va deixar inacabada una autobiografia que recull la correspondència que va mantenir amb el seu marit, Reeves McCullers. Va morir als cinquanta anys d’un atac de cor conseqüència de la seva llarga malaltia. Val a dir que l’escriptora és considerada com una de les veus més notables del segle XX.
La balada del cafè trist i altres relats conté la novel·la breu que dóna títol al volum i sis contes: un compendi de la singular i subtil narrativa de Carson McCullers.
La balada del cafè trist és la història fascinant i terrible d’un triangle amorós. La protagonista, la senyoreta Amelia, que regenta el cafè que fa de punt de trobada d’un poble del sud dels Estats Units, és un dels personatges més inoblidables que ha donat la narrativa nord-americana dels últims cent anys. També ho són molts dels personatges que poblen els altres contes, com la petita protagonista de Wunderkind, una nena amb un do especial per a la música que de cop s’adona que no aconseguirà ser una gran pianista, i que Carson McCullers va saber immortalitzar quan tot just tenia disset anys.