Recomanacions,
La
petita Roser és una nena sensible que, a la seva tendra edat, ja té els seus
propis recursos per anar afrontant la seva realitat. En el conte, tant la
imatge com el text, ens van mostrant el creixement i la maduració per la que
avança la Roser. Les llargues trenes li proporcionen la seguretat de tenir
quelcom diferent als altres i que no tenen. Alhora li permeten acceptar
emocionalment el seu desenvolupament tant físic com emocional.
Paral·lelament,
la història ens explica que la seva mare té una malaltia terminal i cada cop li
es més costós poder pentinar les llargues trenes de la Roser. I així és com la
nostra protagonista veu que li resultarà difícil trobar un/una substitut/a per
pentinar-li les seves boniques i estimades trenes. De mica en mica, però, ho
anirà acceptant i veient com les seves relacions amb la resta de l’entorn van
millorant, així com, també, per la seva pròpia autonomia, a mida que ella va
cedint en l’acceptació de tallar les seves trenes. 
És,
doncs, un llibre amb unes precioses il·lustracions de Carme Solé i Vendrell, que
l’acompanyen amb plena sensibilitat per parlar-nos del procés de la maduració
en el que les pèrdues i la seva acceptació hi juguen un paper important.
“La Roser ha fet el cor fort i,
finalment, 
s’ha deixat tallar les trenes. Ha
plorat fluixet,
empassant-se llàgrimes i dolor.
Després, ha guardat les trenes en un calaix de la seva calaixera,
ben embolicades en un paper de
seda blau cel que li ha donat la mare.”
Martínez i Vendrell, Maria. Jo les volia.
Barcelona: Destino, 1984
(consulta’n la disponibilitat al catàleg)
Recomanació
feta per Teresa Martí