De vegades un llibre ens pot cridar l’atenció perquè n’hem
sentit a parlar, d’altres perquè coneixem l’autor i sabem que el seu estil ens
agrada, però d’altres vegades podem escollir un llibre perquè ens atrau la seva
portada. Aquest va ser el meu cas. La portada vermella, amb una petita imatge
d’un rellotge gegant i dues persones mirant a través seu (no em pregunteu per
què), em va arribar. Llavors vaig mirar el títol: Dissabte i l’autor: Ian McEwan. Ja està, ja el tenia. L’autor d’Amsterdam no em podia defraudar.
Dissabte és aquell
dia realment de festa, on molta gent no treballa i l’endemà tampoc. Però això
no vol dir que sigui un dia mort, sense res a fer. En Herny, neurocirurgià
reconegut, té un dissabte ple de coses per fer i de coses que el sorprendran.
Des de l’avió que ha vist caure del cel en un moment d’insomni, a la seva filla
que torna a casa després d’uns mesos fora, passant per la manifestació contra
la guerra d’Irak i el partit que ha de jugar amb el seu company de feina. Un
dissabte que farà més estrets els lligams amb els seus dos fills, la seva dona
i el seu sogre, i on posarà a prova la seva qualitat de metge.
La història està explicada amb un ritme pausat, analitzant
cadascun dels fets que passen com si estiguéssim a dins del cap del seu protagonista,
en Henry Perowne. A més, està ambientada en una època actual durant les
manifestacions que va haver-hi arreu del món en contra de la guerra d’Irak, i
els conflictes familiars que en algunes ocasions va causar.
McEwan, Ian. Dissabte . Barcelona: Empúries, 2005. 
Recomanació feta per Marta Quer