Durant aquest mes d’abril, estem recollint les vostres recomanacions per saber què us agrada llegir i què ens recomaneu. La Núria Domènec, ens recomana “El sol surt al crepuscle“, i amb aquesta recomanació, entra a participar en el sorteig d’un lot de llibres.
Recollint una recomanació caçada al vol en una de les sessions del Tiana Negra, us presentem aquí una novel·la poc coneguda que se situa al voltant dels anys de la guerra civil. Com tantes. Què té de particular? Doncs que el protagonista viu a Tiana i part de l’acció transcorre al nostre poble.
Publicada el 1993, El sol surt al crepuscle narra la història d’un estudiant de farmàcia, fill del metge de Tiana, que porta una agradable vida de jove benestant: la universitat, la colla d’amics, la cervesa al Casino (al lloc on ara hi ha el Casal), la platja de Montgat…, fins que ha de marxar a fer el servei militar a Mallorca, on al cap de poc temps el sorprèn l’esclat de la guerra. A partir d’aquí, Tiana passa a ser el referent de tot el que ha perdut, i que el mou a emprendre accions desesperades.
L’autor, Josep M. Palau i Camps, va néixer el 1914 a Barcelona i va viure a Tiana durant la seva infància i joventut, fill del farmacèutic del poble, fins que se’n va anar a viure a Mallorca. Va escriure poesia, novel·la i teatre, a més d’estudis sobre botànica i entomologia, i a les illes va ser prou conegut perquè posessin el seu nom a un carrer de Palma. En aquesta novel·la ens parla, doncs, d’un temps i uns llocs que coneix bé.
Si heu baixat del tren corrents per no perdre el tramvia (o el B-35), si quedeu amb els amics al Casal, si heu anat a berenar a la font del Ocellets o si una xafarderia ha arribat a casa vostra abans que vosaltres mateixos, si recordeu que la marxa dels estiuejants significava l’adéu definitiu al bon temps, reconeixereu en aquesta obra racons i actituds que us pertanyen, i veureu que el poble no ha canviat tant. Particularment, m’ha sorprès descobrir que aquest jove tianenc del temps de la República portava una vida semblant a la d’un dels anys 80, i fins i tot dels del segle XXI. Salvant la distància social, en què hem avançat molt, ja que el 1935 ben pocs anaven a la universitat. En altres aspectes, en canvi, com el servei de transport públic, veureu que l’evolució ha estat mínima.
I si sou de poca lletra o us fa mandra, us convido a llegir almenys les primeres 40 pàgines, les que transcorren íntegrament a casa nostra.
Publicada el 1993, El sol surt al crepuscle narra la història d’un estudiant de farmàcia, fill del metge de Tiana, que porta una agradable vida de jove benestant: la universitat, la colla d’amics, la cervesa al Casino (al lloc on ara hi ha el Casal), la platja de Montgat…, fins que ha de marxar a fer el servei militar a Mallorca, on al cap de poc temps el sorprèn l’esclat de la guerra. A partir d’aquí, Tiana passa a ser el referent de tot el que ha perdut, i que el mou a emprendre accions desesperades.
L’autor, Josep M. Palau i Camps, va néixer el 1914 a Barcelona i va viure a Tiana durant la seva infància i joventut, fill del farmacèutic del poble, fins que se’n va anar a viure a Mallorca. Va escriure poesia, novel·la i teatre, a més d’estudis sobre botànica i entomologia, i a les illes va ser prou conegut perquè posessin el seu nom a un carrer de Palma. En aquesta novel·la ens parla, doncs, d’un temps i uns llocs que coneix bé.
Si heu baixat del tren corrents per no perdre el tramvia (o el B-35), si quedeu amb els amics al Casal, si heu anat a berenar a la font del Ocellets o si una xafarderia ha arribat a casa vostra abans que vosaltres mateixos, si recordeu que la marxa dels estiuejants significava l’adéu definitiu al bon temps, reconeixereu en aquesta obra racons i actituds que us pertanyen, i veureu que el poble no ha canviat tant. Particularment, m’ha sorprès descobrir que aquest jove tianenc del temps de la República portava una vida semblant a la d’un dels anys 80, i fins i tot dels del segle XXI. Salvant la distància social, en què hem avançat molt, ja que el 1935 ben pocs anaven a la universitat. En altres aspectes, en canvi, com el servei de transport públic, veureu que l’evolució ha estat mínima.
I si sou de poca lletra o us fa mandra, us convido a llegir almenys les primeres 40 pàgines, les que transcorren íntegrament a casa nostra.
Palau i Camps, Josep M. El sol surt al crepuscle. Mallorca: Moll, 1993 (consulta’n la disponibilitat al catàleg)
Recomanació feta per Nuri Domènech
Recomanació feta per Nuri Domènech