L’autor del llibre que avui us presentem en aquest espai és
Carlos Gonzalez, llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de
Barcelona i es va formar com a pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu. És
fundador i president de l’Associació Catalana Pro Alletament Matern, ha
impartit cursos sobre lactància materna per a professionals sanitaris, és el
responsable del consultori sobre lactància materna de la revista Ser padres. Ha publicat una sèrie de
títols, que han estat èxit de vendes, entre els que destaquem: Creciendo juntos, En defensa de las vacunas,
Entre tu pediatra y tú, Omple’m de petons, Un regal per a tota la vida,
entre d’altres. Val a dir, que de vegades els seus llibres han estat
considerats l’ ”antítesi” del Mètode Estivill.
Carlos Gonzalez, llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de
Barcelona i es va formar com a pediatra a l’Hospital Sant Joan de Déu. És
fundador i president de l’Associació Catalana Pro Alletament Matern, ha
impartit cursos sobre lactància materna per a professionals sanitaris, és el
responsable del consultori sobre lactància materna de la revista Ser padres. Ha publicat una sèrie de
títols, que han estat èxit de vendes, entre els que destaquem: Creciendo juntos, En defensa de las vacunas,
Entre tu pediatra y tú, Omple’m de petons, Un regal per a tota la vida,
entre d’altres. Val a dir, que de vegades els seus llibres han estat
considerats l’ ”antítesi” del Mètode Estivill.
De ben segur, dels que llegireu aquest breu article, haureu
vist o haureu viscut en les pròpies carns i en primera persona, una escena com
la que ara us explicarem. La mare es prepara per donar el menjar al seu fill
mentre el distreu amb alguna joguina. Aconsegueix que es mengi una cullerada.
Ara, arriba la segona cullerada, però es troba amb la primera línia de defensa
activada, el nen amb la boca tancada, comença a girar el cap a una banda i a
l’altra. La mare es comença a preocupar, insisteix en introduir la cullera. El
nen obre la boca, però no s’ho empassa, va de costat a costat, fent una bola.
Aquesta és una escena que es repeteix a mil i una llars, i es tracta de la
manca d’equilibri entre el que l’infant menja i el que la mare espera que
mengi.
vist o haureu viscut en les pròpies carns i en primera persona, una escena com
la que ara us explicarem. La mare es prepara per donar el menjar al seu fill
mentre el distreu amb alguna joguina. Aconsegueix que es mengi una cullerada.
Ara, arriba la segona cullerada, però es troba amb la primera línia de defensa
activada, el nen amb la boca tancada, comença a girar el cap a una banda i a
l’altra. La mare es comença a preocupar, insisteix en introduir la cullera. El
nen obre la boca, però no s’ho empassa, va de costat a costat, fent una bola.
Aquesta és una escena que es repeteix a mil i una llars, i es tracta de la
manca d’equilibri entre el que l’infant menja i el que la mare espera que
mengi.
I heus ací, on entra en acció aquest llibre del pediatra
Carlos Gonzalez. El llibre pretén desdramatitzar el problema, o sigui,
treure-li ferro, al mateix temps que dona unes clares pautes de conducta i
tranquil·litzar a totes aquelles persones que pateixen quan els seus fills
mengen, principalment a aquelles mares primerenques que tothom les vol
aconsellar: mares, sogres, germanes… i que de vegades, fins i tot el pediatra
la fa sentir malament quan diu que el seu fill no ha arribat a les mides
previstes: no ha pogut amb les farinetes de fruita o cereals…Tenir un infant
que “no menja” sol provocar força angoixa. Saber afrontar la situació amb
paciència i serenor és fonamental a l’hora de resoldre aquest tipus de
situacions vinculades al sentiment de rebuig i com crear i educar hàbits,
perquè en situacions com aquestes els pares es poden mostrar insegurs, o amb
una exigència excessiva, no respectant el ritme i les necessitats de la
criatura, poden mostrar-se sobreprotectors, permissius, ara renyen, amenacen o
castiguen de manera desproporcionada…
Carlos Gonzalez. El llibre pretén desdramatitzar el problema, o sigui,
treure-li ferro, al mateix temps que dona unes clares pautes de conducta i
tranquil·litzar a totes aquelles persones que pateixen quan els seus fills
mengen, principalment a aquelles mares primerenques que tothom les vol
aconsellar: mares, sogres, germanes… i que de vegades, fins i tot el pediatra
la fa sentir malament quan diu que el seu fill no ha arribat a les mides
previstes: no ha pogut amb les farinetes de fruita o cereals…Tenir un infant
que “no menja” sol provocar força angoixa. Saber afrontar la situació amb
paciència i serenor és fonamental a l’hora de resoldre aquest tipus de
situacions vinculades al sentiment de rebuig i com crear i educar hàbits,
perquè en situacions com aquestes els pares es poden mostrar insegurs, o amb
una exigència excessiva, no respectant el ritme i les necessitats de la
criatura, poden mostrar-se sobreprotectors, permissius, ara renyen, amenacen o
castiguen de manera desproporcionada…
Aquest llibre seria una lectura obligatòria per tot aquell
que quan arriba l’hora de dinar o sopar es queda amb els plats plens, i amb la
paciència esgotada.
que quan arriba l’hora de dinar o sopar es queda amb els plats plens, i amb la
paciència esgotada.
Per acabar aquest article, us diem la nostra particular
petita recomanació: canvieu veure els dibuixos de la televisió o la joguina,
per la lectura d’aquest llibre, ja que guanyareu confiança en vosaltres
mateixos com a pares i a més a més, més tranquil·litat!
petita recomanació: canvieu veure els dibuixos de la televisió o la joguina,
per la lectura d’aquest llibre, ja que guanyareu confiança en vosaltres
mateixos com a pares i a més a més, més tranquil·litat!
Gonzalez, Carlos. El
meu nen no menja : consells per a prevenir i resoldre el problema
Barcelona: Columna, 2007 (vegeu disponibilitat en el catàleg)
meu nen no menja : consells per a prevenir i resoldre el problema
Barcelona: Columna, 2007 (vegeu disponibilitat en el catàleg)
Recomanació feta per Marta Huguet