“Aquest relat és una ficció. Qualsevol coincidència dels fets narrats amb els de les vostres vides o les dels vostres coneguts és degut al pur atzar (que és un bromista)” E. D.
Lulú és una dona de més de quaranta anys que duu una vida monòtona que no li agrada gens i que un dia de cop i volta el seu destí es capgira, sense premeditar-ho abandona la seva família i comença a caminar sense rumb fix… va trobant persones desconegudes i descobreix que pot sortir-se’n sola, lluny de la seva realitat i de l’avorriment. La història està molt ben escrita, en dos plans (el pla de la pròpia Lulú i el dels seus amics, mentre la recorden) i ploren la pèrdua d’un ésser apreciat.
És una història de solitud i de vellesa però també d’amistat i d’esperança, amb un traç viu i amb uns personatges ben definits, amb moments de tristesa i misteri.
Etienne Davodeau és un prestigiós escriptor i dibuixant de còmics francès que té una bona colla d’obres al catàleg. Les seves històries són realistes amb un punt d’ironia que les fa molt properes. Apart d’aquesta excel·lent història de la Lulú, destaquem “Los Ignorantes”, publicat ara fa un any a Ediciones La Cúpula. La directora Solveig Anspach està preparant una adaptació cinematogràfica i Karin Viard serà l’heroïna, la Lulú.
Davodeau, Étienne Lulú, la mujer desnuda. Barcelona: La Cúpula, 2010
Recomanat per Glòria Bricollé. Bib. Ramon Bosch de Noya de Sant Sadurní d’Anoia i publicat a la Biblioteca Virtual
