Enguany es commemora el 10è aniversari de la mort de Jesús Moncada, nascut a Mequinensa (Baix Cinca) l’1 de desembre del 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny del 2005.
L’obra de Moncada va més enllà de la narració d’històries, amb l’exploració de la pintura i de la fotografia, rescatant de l’oblit històric la desapareguda Mequinensa, que fa quasi quaranta anys va quedar submergida sota les aigües del pantà de Riba-roja.
Moncada retrata i reviu, amb una gran precisió històrica, els carrers de Mequinensa a Camí de sirga (1988). Aquesta obra, amb la qual l’autor obtingué un reconeixement definitiu, està considerada una de les novel·les més importants de la narrativa catalana, essent traduïda a 15 llengües.
Altres obres de l’autor, que trobareu a la Biblioteca Can Baratau, són: les col·leccions de contes Històries de la mà esquerra (1981) i El Cafè de la Granota (1985), la seva segona novel·la, La galeria de les estàtues (1992), la tercera novel·la, Estremida memòria (1997), el tercer recull de contes, Calaveres atònites (1999), qualificada com a novel·la de personatges.
Moncada va tenir sempre fama de ser un escriptor meticulós i lent en l’escriptura. En paraules de l’autor:
“És una fama d’allò més justificada. Mai no he cregut en el que en diuen inspiració sinó en el treball de cada dia. Escric moltíssimes hores. Per a mi, no hi ha dies festius ni vacances quan estic embrancat en un llibre: tots són feiners. Repeteixo una cosa tantes vegades com calgui abans de donar-la per bona. De Camí de sirga, vaig fer-ne sis redaccions. Quan vaig acabar La galeria de les estàtues, vaig esquinçar més de quatre mil fulls.”
La seva obra està traduïda a l’alemany, l’anglès, el castellà, el danès, l’eslovac, el francès, el gallec, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el suec, el vietnamita…
Pel conjunt de la seva trajectòria literària va ser distingit, entre d’altres guardons, amb el Premi dels Escriptors Catalans (2000) i la Creu de Sant Jordi (2001).