La vida de Juan Marsé és una novel·la. Va néixer a Barcelona el 8 de gener de
1933 com Juan Faneca Roca. La seva mare va morir en el part, i el seu pare,
taxista de professió, en una de les seves carreres va conèixer el matrimoni
Marsé que no podia tenir fills i aquest va decidir adoptar-lo.
1933 com Juan Faneca Roca. La seva mare va morir en el part, i el seu pare,
taxista de professió, en una de les seves carreres va conèixer el matrimoni
Marsé que no podia tenir fills i aquest va decidir adoptar-lo.
Els carrers costaruts dels barris del Guinardó i del Carmel a la Barcelona de
la postguera són els escenaris de la derrota, dels somnis frustrats i de les
ferides sense cicatritzar on va créixer Juan Marsé.
la postguera són els escenaris de la derrota, dels somnis frustrats i de les
ferides sense cicatritzar on va créixer Juan Marsé.
Literàriament, poques vegades ha sortit d’aquest món de joves desenganyats,
burgesos envilidors, obrers sense futur, delinqüents i polícies sense redempció
possible. Les seves històries s’expliquen mitjançant la memòria i la imaginació
del nen que ho va veure tot.
burgesos envilidors, obrers sense futur, delinqüents i polícies sense redempció
possible. Les seves històries s’expliquen mitjançant la memòria i la imaginació
del nen que ho va veure tot.
En el marc de les tendències del realisme social, les seves primeres
novel·les “Encerrados con un solo juguete”
(1960) i “Esta cara de la luna” (1962) tracten
temes relacionats amb les conseqüències de la guerra civil sobre la
joventut.
novel·les “Encerrados con un solo juguete”
(1960) i “Esta cara de la luna” (1962) tracten
temes relacionats amb les conseqüències de la guerra civil sobre la
joventut.
Amb “Últimas tardes con Teresa” (1965), Marsé va tenir
un èxit immediat i tot gràcies a una obra que descriu els amors d’una dona
benestant amb un murcià dels barris baixos barcelonins i que constitueix un
pretext per esbossar el contrast entre dos móns socials.
un èxit immediat i tot gràcies a una obra que descriu els amors d’una dona
benestant amb un murcià dels barris baixos barcelonins i que constitueix un
pretext per esbossar el contrast entre dos móns socials.
Una de les seves millors obres,
“Si te dicen que caí” (1973) –títol agafat d’un vers
de l’himne de la Falange– és una reconstrucció vívida dels anys 40 a través de
les històries d’uns trinxeraires barcelonins, plena de violència i degradació
social. “Una novela explosiva en lo político, psicológico y erótico”, en
paraules de Mario Vargas Llosa.
“Si te dicen que caí” (1973) –títol agafat d’un vers
de l’himne de la Falange– és una reconstrucció vívida dels anys 40 a través de
les històries d’uns trinxeraires barcelonins, plena de violència i degradació
social. “Una novela explosiva en lo político, psicológico y erótico”, en
paraules de Mario Vargas Llosa.
“Rabos de lagartija” (2000) segueix aquesta línia i
sense deixar de banda els barris de Barcelona, el temps de la postguerra i els
personatges que ho van perdre quasi tot, ens deleix amb la tendresa i l’encís de
dos personatges: el gos “Chispa” i Rosa.
sense deixar de banda els barris de Barcelona, el temps de la postguerra i els
personatges que ho van perdre quasi tot, ens deleix amb la tendresa i l’encís de
dos personatges: el gos “Chispa” i Rosa.
Autodidacte, se sent molt orgullós d’haver estat
aprenent de joier amb només tretze anys. Com va reconèixer en el discurs d’entrega del premi “Miguel
de Cervantes 2008”, això li va permetre portar un sou a casa i alliberar-se de
l’escola, on no li van ensenyar res de profit, només cantar el “Cara al sol” i
resar el rosari tots els dies.
aprenent de joier amb només tretze anys. Com va reconèixer en el discurs d’entrega del premi “Miguel
de Cervantes 2008”, això li va permetre portar un sou a casa i alliberar-se de
l’escola, on no li van ensenyar res de profit, només cantar el “Cara al sol” i
resar el rosari tots els dies.
També va treballar com a traductor i periodista i és
el creador de personatges inobidables com “Pijoaparte”, “Jan Julivert” o “Joan
Marés”.
el creador de personatges inobidables com “Pijoaparte”, “Jan Julivert” o “Joan
Marés”.
Informació extreta de la Biblioteca Virtual