Coneixeu aquesta sensació de veure passar el temps? Normalment és aquella sensació que es pot tenir als estius, sobretot quan no es viatja pel món sinó que es passen els estius al poble.
Calor, lentitud, lluminositat, petits detalls, intensitat, observació… si aquestes paraules podrien definir l’estiu d’un adolescent d’11 anys, també poden definir aquesta segona novel·la de la Maria Guasch.
I és que Olor de clor sota la roba parla exactament d’això: d’una nena (massa petita per ser noia i massa gran per ser nena) que passa els estius amb la seva cosina, la seva tieta i els estiuejants. Queden a la plaça, fumen (els grans), descobreixen amics, es banyen a la piscina, espien els veïns… bàsicament tot el què hem fet sempre durant aquests tres mesos llargs d’estiu.
Una novel·la agradable, dolça però no per això plena de detalls que quan tanques el llibre encara et corren per dins del cap. Si voleu conèixer l’essència de l’estiu, heu de llegir aquesta novel·la.
La web d’El Núvol us n’ofereix una crítica per saber-ne més. I el diari Avui també.
Guasch, Maria. Olor de clor sota la roba. Barcelona: La Magrana, 2014 (veure’n la disponibilitat al catàleg)