Feia temps que volia posar aquesta pel·lícula a la pública admiració dels qui tombeu per aquí. Casualment, vaig trobar una ressenya de José López Pérez, (www.nosolocine.net ), i reproduïda per la revista Bioeco Actual (n.18, des.2014). Incapaç de dir-ho més bé, humilment la reprodueixo.
“El film té un guió extraordinari, basat en el llibre de l’explorador i naturalista rus Vladimir Arseniev on narra la seva relació amb Dersú Uzalà, l’ancià caçador de la tribu hezhen que el va acompanyar com a guia en les seves exploracions per la taigà de l’extrem oriental de Rússia. L’acció comença el 1910, amb una escena breu que ens porta en un primer llarg flashback al 1902, any en què es van conèixer els dos protagonistes,; un altre ens porta al 1907, amb dos punts de vista diferents, un centrat en la taigà i l’altre a la ciutat. Té molta importància la veu en off que va afegint elements de forma gradual.
A Dersú Uzalà, Kurosawa ens parla de l’amistat sincera, de la difícil vida a la taigà, de les dificultats per adaptar-se a la ciutat després de viure tota una vida a la natura, de la insignificança de l’ésser humà i de la lluita per la vida. Ho fa fonamentalment a través de la visió dels seus dos protagonistes: el veterà caçador, excel·lent persona, savi, que s’esforça per que la naturalesa segueixi el seu curs habitual; i el capità rus, culte, intel·ligent i aventurer, que comanda un destacament que fa unes prospeccions geològiques en els boscos de la taigà siberiana.
Dersú és un home de cor pur, nòmada i animista, que aconsegueix el que necessita de la natura sense danyar-la, procurant deixar-ho tot igual o millor que abans de la seva intervenció. Vladimir restarà fascinat des del primer moment per la personalitat de Dersú, i tots dos viuran moments en que les seves vides estaran en perill.
Destaquen en el film les interpretacions dels dos protagonistes: Yuri Solomin, com a capità rus, científic i explorador, i Maksim Munzuk, que corpren l’espectador pel seu registre realista que fa que actor i personatge arribin a la simbiosi total, aconseguint que el film s’elevi i es quedi de manera sempiterna en la memòria.
El 1975 “Dersú Uzalà” va aconseguir l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa.
A tots els que no l’hagueu vist encara, us la recomano; als que ja la coneixeu, us recomano que la torneu a veure. És una obra mestra única, que ens fa reflexionar, i es manté més vigent que mai”.
A la biblioteca Can Baratau teniu el film i el llibre a la vostra disposició.
Recomanació feta per Daniel Ramos