Ella, la Rachel, és una dona d’uns trenta anys que cada matí agafa el tren per anar a la feina, a Londres. La rutina la fa ser una “voyeur” perspicaç, observant els detalls de la gent que va i ve i, sobretot, sentint-se fascinada per la felicitat d’una parella que veu des del vagó, la Jess i en Jason. Ells, pensa, tenen allò que ella mai no podrà tenir: joves, guapos, asseguts a la terrassa, rere els jardins, prop de la via per on la vida va passant.
Però tot canvia un bon dia, quan la Rachel presencia una escena que mourà els fonaments d’aquesta aparença perfecta. I, aleshores, l’addició comença a no tenir marxa enrere, convertint el llibre en un “pageturner” en tota regla, en el mateix moment que “la noia del tren” pren la decisió de deixar de mirar i de provar de fer alguna cosa per arreglar el que sembla un gir fatídic del destí. Ara bé, res serà el que sembla. I ni tan sols ella mateixa sap què veu, què viu i com ho pot arribar a entendre.
Fragment de la recomanació feta per Esteve Plantada a NacióDigital [veure l’article sencer]
Hawkins, Paula. La noia del tren. Barcelona: La campana, 2015 (veure’n la disponibilitat en paper i en ebook)