Comencem pel principi: l’autora del llibre. L’Elena Ferrante és un nom fals, un pseudònim d’algú que no vol que sapiguem qui és. Potser per donar més misteri a les seves obres, potser perquè les seves obres despullen a l’autora fins a la intimitat més íntima… qui ho sap? Però… a qui li importa?
De fet, la història que ens explica a “L’amiga genial” mereix ser llegida per si mateixa, més enllà de qui l’ha pensada, estructurada i escrita.
L’amiga genial retrata, d’una manera planera i amb paraules senzilles, la complexitat de l’amistat entre dues nenes nascudes en un barri pobre de Nàpols. La Lenu i la Lila creixen i aprenen juntes amb les seves contradiccions, les seves pors, les seves descobertes…
El què fa que aquest llibre sigui molt recomanable per ser llegit, és la manera com parla de la formació d’una amistat, des de l’inici de tot. Els petits gestos que van lligant de forma inexplicable i inevitable dues nenes (acabaran sent dones). Les pors de no ser prou l’una per l’altre, les aparicions d’altres amigues, la necessitat de l’altra (sabuda, però mai esmentada). I és que aquesta amistat, igual que passa a la vida real, no deixa d’estar plena de contradiccions i potser per això la fa ser més forta del que ningú es pugui pensar.
El diari digital de cultura El Núvol, en va fer una crònica molt encertada.
Ferrante, Elena. L’amiga genial. Barcelona : La Campana, 2015 [veure’n la disponibilitat al catàleg en català, castellà, italià, anglès o ebook]