La Maria Barbal és una de les autores més internacionals i destacades de la literatura catalana contemporània, molt coneguda per l’extraordinària novel·la Pedra de tartera.
Aquesta és una novel·la curta però d’una bellesa immensa, que ens explica la història d’un desarrelament, amb la vida de la Conxa, una dona humil del Pallars. Pedra de tartera recorre la seva infantesa, joventut i bellesa, amb el rerefons de la Guerra Civil i el Franquisme.
Després de Pedra de tartera, l’autora escriu una sèrie de novel·les ambientades al Pallars: Mel i metzines, Càmfora i País íntim.
La seva trajectòria literària de vint-i-cinc anys inclou les novel·les Escrivia cartes al cel, Carrer Bolívia, Bella edat, Camins de quietud i Emma, així com els llibres de relats La mort de Teresa, Ulleres desol i Bari.
Els escenaris i els temes de fons de Maria Barbal són molt diversos: el fenomen de la immigració, l’època de les lluites obreres, la guerra, les injustícies, els conflictes generacionals, les passions humanes, la solidaritat, la bellesa i el pas del temps, la malaltia i la mort.
En paraules de l’autora sobre el fet d’escriure…
“Escric perquè m’agrada. Perquè és una manera de viure sota d’altres pells. És a dir: per ser qui no sóc i fer allò que no faig, segurament un intent de transvestisme i d’inconformisme.”
“Escric per tenir la llibertat de dir el que no diria enraonant.”
“Algunes hores, escric per necessitat”.