Recuperem la recomanació literària que es va publicar al Catorze.cat sobre un clàssic de la filosofia: El món de Sofia.
“Una noia passa una època de crisi molt forta. El seu professor li comença a explicar la filosofia d’una forma novel·lada, fent que la senti atractiva. Viu un creixement interior i cada vegada en va aprenent més. Qui sap si la sèrie de Merlí s’ha fixat en aquest llibre.
El vaig llegir cap als vint anys. Em va agradar moltíssim. I cada vegada que el llegeixo hi trobo una cosa nova. És un llibre de fons, no s’ha deixat de vendre i això diu molt. Veus com la filosofia pot ajudar els joves a construir la seva manera de veure el món, a adonar-se que la seva perspectiva es pot ampliar. Que tot es pot veure de moltes maneres. I fins i tot, que ara ho veus així i d’aquí dos anys ho veuràs al revés. I això no vol dir que vagis canviant de camisa sinó que el món evoluciona i tu, també.
És important poder ser crític amb la societat, formar-te un pensament propi. Pots dubtar, pots ser fràgil, ho pots ser tot, però cal aprendre a superar cada moment. Entendre que tot té un procés. Que encara que en un moment t’ho sembli, a la vida no sempre estaràs ensorrat. Ni tampoc eufòric.
Un altre tema seria el de la importància dels mestres: depenent de com t’expliquin un temari, t’agradarà o no. I en el cas de la filosofia hi ha un punt a favor: als adolescents els agrada molt qüestionar-ho tot. Encara que s’ha de tenir una bona base cultural, allò de memoritzar ja ha passat a la història. Un bon mestre és el que fa pensar els seus alumnes.”
Gaarder, Jostein. El món de Sofia. Barcelona: Empúries, 2002 (veure’n la disponibilitat en català, castellà, alemany, anglès, braille i ebook)