Sense voler crear falses espectatives ni treure la feina als crítics, us vull recomanar que descobriu un autor que es diu David Montegaudo. Fa uns mesos ja vam parlar d’ell i de la seva primera novel·la publicada Fin. Però dilluns passat, perdent-me entre les estanteries d’una llibreria vaig veure la seva segona novel·la publicada: Marcos Montes. No me n’he pogut estar, va ser veure’l i agafar-lo. En arribar a casa, he deixat de banda el llibre que m’estava llegint per començar a fullejar-lo i… bé, el primer capítol ja promet. No us avanço res, ja que tampoc he passat de les 30 primeres pàgines, però pel què he llegit fins ara, us asseguro que val la pena passar unes bones festes al costat d’aquesta lectura.I si voleu més recomanacions: aquí en va una de cinema i una de teatre. Comencem pel cinema: El discurs del Rei. La història de com un home que no havia de ser rei s’ha d’afrontar al seu destí tot i a la por que té de parlar en públic a causa del seu tartamudeig. És, en la meva humil opinió, una bona pel·lícula que et fa patir però a la vegada et fa entendre el neguit de les persones a qui parlar en públic els és molt difícil pel seu bloqueig. Però també et fa veure que res és impossible i que amb treball tot es pot compensar. La única cosa que potser no em va agradar massa (deu ser la meva vessant republicana), és que hi ha moments de la pel·lícula en què fins i tot arriba a fer-te pena que li hagi tocat ser rei… pobret…
I acabem amb una recomanació teatral per aquestes dates nadalenques: Baraka. Dirigida per Javier Daulte, i interpretada per quatre magnífics actors argentins. Remarco que són argentins perquè no callen en tota l’obra. Parla de l’amistat entre 4 persones que han passat tota la vida junta, malgrat això les distàncies han estat inevitables i cadascú ha seguit el seu camí, de vegades egoistament. De com la traició pot arribar fins i tot als amics més amics de tots. Una bona obra per passar una bona estona. Teniu fins el dia 9 de gener per anar-la a veure al Teatre Borràs.