Calvino, habitualment autor de nombroses novel·les, també és autor d’articles d’assaig. En aquest recull sobre els llibres i la lectura, reflexiona sobre la necessitat o el plaer de llegir els clàssics.
Per a Calvino, els clàssics són llibres que “mai no acaben de dir allò que han de dir”. En aquest sentit, l’autor ens ofereix, al llarg del llibre, tota una sèrie de petits articles sobre diferents obres clàssiques, però, l’assaig que obre el llibre, i que li dóna títol, consta d’una sèrie de “definicions” del que, per Calvino, són, o haurien de ser, els clàssics.
N’hi ha d’interessants i sorprenents: “cada relectura d’un clàssic és una descoberta, com la primera lectura”. O, “el clàssic és allò que persisteix com a soroll de fons fins i tot allà on l’actualitat més incompatible s’imposa”.
Més enllà d’aquestes definicions, trobem articles sobre diferents obres i aspectes de la cultura dels “clàssics”: L’Odissea, Ovidi, Robinson Crusoe, Diderot, Dickens, Flaubert, Tolstoi o Hemingway, són alguns dels clàssics que desfilen per les pàgines d’aquest llibre d’Italo Calvino.
Més informació: