L’assetjament escolar, més conegut últimament com bullying, es defineix com aquelles conductes negatives i d’abús sistemàtic, que es produeixen reiteradament en el temps, per part d’un o més alumnes cap a un altre company. Aquest maltractament pot ser físic, verbal o d’exclusió social, i implica un desequilibri de poder entre la víctima i l’agressor.
En els darrers anys, s’han realitzat molts estudis sobre aquesta temàtica, donat que s’ha observat que és un fenomen molt més freqüent de l’esperat en el dia a dia dels nostres adolescents dins l’entorn escolar. En especial en l’etapa de l’adolescència, una etapa on les amistats esdevenen centrals en el desenvolupament emocional i social del jove.
Les majors conseqüències de patir assetjament escolar estan relacionades amb l’aparició de comportaments de por, fugida o evitació de situacions que l’adolescent percep com a perilloses; símptomes ansiosos i depressius (inseguretat, malsons, somatitzacions, tristesa, humor inestable, etc.); dificultats en les relacions socials; davallada en el rendiment escolar. Per altra banda, l’agressor també mostra uns comportaments que a mig o llarg termini li poden portar unes conseqüències greus, per exemple, comportaments agressius, desafiants, d’oposició a les normes, baix rendiment acadèmic, etc.
En un estudi de Garaigordobil i Oñederra, es van obtenir uns resultats que van confirmar que els adolescents que havien patit moltes conductes d’intimidació obullying, presentaven un baix nivell d’intel·ligència emocional, baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, baixa eficàcia en resoldre els conflictes i poc nivell d’activitat. Per altra banda, aquells adolescents que mostraven una nivell alt de conductes antisocials, obtenien baixes puntuacions en les proves d’intel·ligència emocional, d’eficàcia, d’activitat, de responsabilitat, i de tolerància a la frustració.
En aquests casos, ja sigui pel que fa al rol de víctima o el rol d’agressor, es destaca la importància del treball per part dels psicòlegs en l’àrea de la intel·ligència emocional. Les competències emocionals estan relacionades amb la capacitat d’aprendre a gestionar les pròpies emocions per tal d’obtenir-ne els millors avantatges. Des dels centres escolars es realitzen activitats per afavorir el desenvolupament de les capacitats de gestió de les emocions, però en moltes ocasions, mancats de recursos econòmics no poden afrontar adequadament aquesta educació i treball amb els adolescents. Per això, es requereix un treball més específic, que habitualment es realitza en grups d’adolescents fent un treball terapèutic conjunt.
Fina Ferrer
Psicòloga Infanto-Juvenil.
Col·laboradora APOL Fundació Eduard Punset.
font: La Torre de Barcelona
El proper dia 23 de maig, serveis socials ofereix una jornada sobre l’assetjament escolar.