A finals dels anys vuitanta, cinc estudiants de Belles Arts fan un viatge a París per veure la més gran de les exposicions que s’ha fet mai sobre un dels artistes més apassionats i lliures de la història de la pintura: Paul Gauguin. Ells no ho saben, però el viatge i l’estada a la capital francesa serà una experiència que els mantindrà units en l’amistat per sempre. Transcorreguts aquells anys de jovenívoles expectatives a la facultat, la vida farà que cadascun d’ells hagi de fer front a circumstàncies ben diferents que posaran en qüestió la crida de l’art.
Vocacions que s’esvaeixen, prometedores carreres que s’acaben de cop, enginys superflus per sobreviure, renúncies doloroses… són mostres de la dificultat que suposa viure de l’art. Amb delicadesa i habilitat, Sílvia Soler, entrecreua els personatges per parlar de l’amistat i dels molts viaranys que pot emprendre la vocació artística quan s’acaben les classes.