Qui vulgui escoltar el so del silenci, el so de l’escolta interior, el so de les profunditats més íntimes que escolti la Música Callada de Mompou, interpretat en aquest disc per la gran pianista barcelonina Sira Hernández.
Frederic Mompou, va compondre en quatre quaderns i durant els anys 1951, 1962,1965 i 1967, la seva obra mestra que va posar per nom, la Música Callada. L’obra pren el títol d’un vers de la tretzena estrofa del Càntic espiritual de Sant Joan de la Creu: “La noche sosegada / en par de los levantes de la aurora, / la música callada, / la soledad sonora,/ la cena que recrea y enamora”. Una música que ens transporta en aquell moment just abans de l’albada, quan el silenci impera arreu.
Mompou va treballar intensament per arribar a escriure la música del silenci i ho va aconseguir amb aquesta gran obra que us convidem a escoltar.
La Música Callada és tot un repte molt arriscat per l’intèrpret que l’ha de fer renéixer de nou amb la seva interpretació. Un impossible d’esdevenir, una música callada, però que s’esdevé i s’escolta en cada nota, que ens endinsa en una profunda introspecció a la recerca del més íntim. Una música callada, una gran paradoxa per la música . Un repte que supera brillantment la pianista Sira Hernández en aquest preciós disc. La pianista és fidel a Mompou per la senzillesa i la gran sensibilitat que transmet.
Mompou explora l’harmonia, i en crea una de nova i pròpia, ni consonant ni dissonant, una harmonia que vas més enllà, una harmonia subtil, una harmonia mística. Mompou escriu una obra contemporània, moderna que ens transporta en un univers de nova sonoritat, de silenci, de música callada.
Recomanem també la lectura del text que trobem al llibret del CD on la poetessa Clara Janés ens descriu acuradament què significa aquesta música del gran mestre català Frederic Mompou i la seva relació amb la poesia mística.
Clara Janés és autora de la biografia de Mompou “La vida callada de Frederico Mompou”