Oferir un testimoni de primera mà que doni una mica de llum a tot el galimaties que es va esdevenir al front republicà durant la Guerra Civil Espanyola, sempre és quelcom que mereix tenir-se molt present.
George Orwell, escriptor i periodista britànic, conegut sobretot per les seves dues grans obres contra els règims totalitaris, Rebel·lió a la Granja (1945) i 1984 (1949), va ser també un dels cronistes i assagistes en llengua anglesa més destacats de les dècades dels trenta i quaranta del segle vint. Les seves experiències personals, sempre lligades a la lluita política en favor del socialisme, el van portar entre altres llocs a participar com a milicià en el bàndol republicà dels primers anys de la Guerra Civil. Lluitant a l’avantguarda de les trinxeres en les fileres del POUM, al capdavant de l’anomenada Secció Lenin, Orwell explica a les seves memòries aquests mesos passats al front, i també posteriorment a Barcelona, recollides en aquest extraordinari assaig, un dels cims de les fonts documentals històriques sobre la Guerra Civil Espanyola.
Tornant de les trinxeres a Osca, i trobant-se de permís a Barcelona, Orwell es va veure de ple enmig d’una refrega entre partits polítics contraris, en especial la CNT- FAI i el POUM contra el PSUC i la UGT. Orwell va haver de fugir l’any 1937, poc més de mig any després d’haver arribat a Catalunya, quan el POUM fou declarat partit lligat al feixisme internacional, sospitós d’espionatge—una treta que divulgaven tots els diaris— i per tant enemic del poble. Orwell, pel seu lligam amb les milícies d’aquest partit en haver estat combatent amb elles al front, va haver de fugir sota el perill de ser empresonat o fins i tot executat. No obstant, el testimoni que deixà en aquestes pàgines és un dels més significatius sobre el sense sentit d’aquesta “revolució dins la revolució”. Si bé Orwell, com ell mateix manifesta, no pot donar fe objectiva ni completa sobre la complexitat del caos que va inundar els carrers de Barcelona durant aquelles jornades de maig del 37— i per extensió, sobre com van afectar aquestes lluites internes al govern republicà, que hauria d’haver estat exclusivament centrat en la lluita contra la rebel·lió franquista—sí que estableix les pistes per arribar a entendre com l’altra revolta, la que explicava el conflicte civil, a priori en situació desfavorable però amb l’ajut incondicional dels implacables règims totalitaris europeus, va aconseguir desmembrar del tot un republicanisme que ja des dels seus inicis estava trencat per dintre en mil bocins. Tanmateix, els fets de Barcelona tristament no varen ser aïllats. De manera progressiva els fronts del Nord i de l’Aragó, aquest últim descrit per Orwell com un exèrcit sense armes, amb molt poques possibilitats ofensives, i en el que la gana i la desídia per la manca d’acció donava fe d’una lluita gairebé inexistent, van donar força a la sublevació, que de mica en mica, i no pas sense ajuts, va anar conquerint més i més terreny.
No sorprèn per tant, tot i que horroritza igualment, que atesa la situació descrita per Orwell en un sector representatiu de les tropes republicanes, es pugués arribar posteriorment a situacions tan perverses com el bombardeig civil de Lleida per part dels avions feixistes italians, que va causar més de dos-cents cinquanta morts, entre ells més de cinquanta nens. L’avançada del franquisme no va trobar una resistència estructurada i ferma en molts fronts, i d’això en donen fe aquestes pàgines, un dels documents més inestimables per poder entendre una contesa que és fins al moment l’episodi més trist de la nostra història recent.
El 2 de novembre d’enguany es commemoren 80 anys d’un dels episodis més sagnants de la Guerra Civil Espanyola: el bombardeig de la ciutat de Lleida. En aquest acte terrífic, perpetrat per l’aviació feixistaitaliana que donava el seu suport i ajut a les tropes franquistes, hi van morir més de dues centes cinquanta persones. Agustí Centelles, fotoperiodista valencià reconegut a nivell internacional sobretot per deixar amb les seves fotografies un dels testimonis més punyents i cruels d’aquella guerra sense sentit, és ara el centre de l’exposició que commemora aquest trist esdeveniment, que porta per títol Centelles i el bombardeig de Lleida i que es pot visitar al Museu d’art Jaume Morera de Lleida del 2 de novembre fins el 21 de gener del 2018.
Susanna Farré. Bibliotecària Can Baratau.