Va néixer el 16 desembre 1775 a la rectoria d’Steventon, Hampshire, i va morir el 18 juliol 1817 a Winchester. Els primers 25 anys de la seva vida va viure a Steventon, un poble rural petit a 11 Km de Basingstoke. Després la família es va traslladar a Bath, una ciutat balneari cosmopolita, amb molt de soroll on vivia la “bona” societat de províncies. En aquest període va escriure L’abadia de Northanger, Orgull i prejudici i Sentido y sensibilidad. Finalment va anar a viure a Chawton on va escriure Mansfield park, Emma i Persusión. Va morir quan tenia 41 anys, i encara avui, tants anys després, hi ha dubtes sobre les causes de la seva mort. Jane Austen no es va casar mai, sinó que practicà el que més tard descriuria Virginia Woolf a Una cambra pròpia.”Quan em demanàreu que us parlés de les dones i la novel·la, vaig anar a seure a la vora d’un riu i em vaig posar a pensar què volien dir aquests mots. Podia molt bé ser que no m’exigissin sinó unes observacions sobre Fanny Burney; unes quantes més sobre Jane Austen… Però, havent-hi començat a reflexionar … no vaig trigar gaire en adonar-me que mai no aconseguiria d’arribar a cap conclusió. Jo, en canvi no podia sinó proposar-vos una opinió respecte a un punt menor: la dona que es proposa escriure novel·les ha de comptar amb uns diners i una cambra pròpia”.
De les sis novel·les que va escriure, només quatre van ser publicades en vida. La temàtica, malgrat viure a una època d’incerteses, estava centrada en el seu entorn, la vida quotidiana dels seus veïns de classe mitjana i alta. Principalment són històries de navegants, de parlamentaris i de terratinents. Els seus personatges es mouen seguint uns costums, uns codis ètics que moltes vegades els oprimeixen fins que es revolten. Austen es va centrar en la vida de les dones, va explicar amb tot luxe de detalls com eren els balls, els compromisos, els drames d’amor.A L’abadia de Northanger va dedicar parts d’una pàgina a descriure les mussolines de seda d’un vestit. Aquesta minuciositat l’hem d’interpretar com una crítica, una sàtira de la societat dels segles XVIII i XIX. De fet, per comprendre les seves idees l’hem de llegir entre línies.
Considerem a Jane Austen una autora clàssica de la literatura i un precedent de tota la literatura feminista que vindrà després per posar el focus sobre les dones i criticar que els llibres d’història estaven sempre protagonitzats per homes.
Informació extreta de la Biblioteca Virtual