Avui, i no em digueu gandul, la recomanació de “En el cor de les tenebres“, de Joseph Conrad (pseudònim de… ) ve per persona interposada.
Llegiu què n’escrivia Marina Espasa sobre aquest llibre:
Aquesta és la mena de llibres que s’haurien de llegir a les escoles. Cada vegada que s’obre el debat sobre les lectures obligatòries a les aules o sobre la fina línia que separa el llibre juvenil del llibre per a adults, un volum de cent trenta pàgines com aquest, carregat d’ambigüitat, de matisos, d’aventures, de preguntes i de dubtes es converteix en un exemple perfecte del que podria ser un punt de partida per debatre qüestions històriques, antropològiques o filosòfiques, perquè Conrad obre els camins més difícils i els desbrossa per portar-nos fins al cor de nosaltres mateixos: si no ens agrada qui hi veiem, no és culpa seva.
… quina meravella hipnòtica que és endinsar-se en El cor de les tenebres! L’atmosfera és d’irrealitat i de fantasia, com si tot el que li passés a Marlow fos una invenció, o un malson pudorós i enervant que segurament té a veure amb el malestar que li devia quedar a Conrad després de l’experiència al Congo. Els contorns de les coses són borrosos. La llum, difusa. Tot podria ser un encanteri o una il·lusió: la pudor de la carn d’hipopòtam putrefacta, el brunzir dels mosquits, la boira sobre l’aigua, la foscor de la nit i de l’ànima humana. Qui és Kurtz? Qui és Marlow? Qui explica quina història a qui? Qui ets, lector, que no sortiràs d’aquest llibre igual que hi vas entrar? L’horror és dins nostre.
Podreu resistir-vos a llegir-lo ? O no sou d’eixe món?