Curat de la sovint fútil addicció a les novetats rescato del prestatge el llibre premiat amb el Prudenci Bertrana 1999. Amb prosa acurada, precisa i impregnada de l’aroma de finals del XVIII, Martí Dominguez ens fa conèixer la convivència entre Goethe i el pintor Tischbein, autor del, potser, més cèlebre retrat de l’escriptor alemany. Tot comença quan Goethe deixa Weimar (o en fuig) i viatja a Roma, cosa que tant de temps feia que volia/necessitava.
“Quant m’alegre d’haver partit!” diu el Goethe de la novel·la; la mateixa frase de l’inici de Les desventures del jove Werther, la seva obra més coneguda, que no la preferida per ell. L’alegria li ve de trobar-se a Roma, i amb Roma. Món clàssic, vitalitat, color; passió i cultura vessant pels vells carrers romans. Tischbein l’acull a la colla de pintors, majoritàriament alemanys, l’acompanya i escolta la apassionada saviesa de Goethe, el retrata (vegeu imatge més amunt). Comparteixen l’impacte de qualsevol impressió artística, sigui visual, escrita, escoltada…
Una mena de Holmes-Goethe Watson-Tischbein mirant de resoldre l’enigma de perquè l’art, en totes les seves manifestacions, ens colpeja tan agradablement i inoblidable. Inaprensible, però, com l’aroma del gessamí.
Delícia de llibre per qui tingui un bocinet de sensibilitat artística.