coneguda com “la reina del crim” , una de les autores més prolífiques
del gènere i aquest mes de gener en fa 39 de la seva mort.
néixer a Ashfield, una casa de camp de Torquay, Devon el 15 de setembre
de 1890 , filla de Fred Miller i Clara Boehmer, fou batejada amb el nom
de Agatha Mary Clarissa. Christie és el nom que va adoptar i que era el
cognom del coronel Archibald Christie amb qui es va casar el 1914.
Va ser educada a casa pels seus pares. Era la més petita de tres
germans, Margaret i Louis que era deu anys més grans, com que s’avorria
tota sola a casa sovint jugava amb personatges imaginaris, fruit de la
seva gran capacitat creativa. La seva germana Margaret era un gran
lectora de novel·les de misteri i a casa seva hi havia moltes obres de
Conan Doyle, Wilkie Collins, G. Leroux i quan Agatha tenia vuit anys la
seva germana solia llegir en veu alta a tota la família The Leavenworth Case de l’escriptora Anna Katherine Green.
Quan tenia onze anys, el seu pare va morir d’un atac al cor després de
passar algunes dificultats econòmiques i ella va convertir-se en el
principal suport de la mare amb qui sempre havia tingut una gran
complicitat i en la seva protectora. Als 16 anys van viure a Paris, on
va rebre classes de cant, dansa i piano, però la timidesa del seu
comportament li va impedir dedicar-se a la música.
Guerra Mundial va treballar d’infermeria en un hospital, però ho va
deixar perquè al seu marit no li agradava que ho fos i aleshores va
entrar a la farmàcia de l’hospital, la experiència que hi adquiriria
sobre medicines i verins li seria de gran ajuda per utilitzar-la en les
trames de moltes de les seves obres.
(1926). La primera editorial a la qual va presentar el manuscrit no va
voler publicar-la i la segona editorial va tardar quasi dos anys a
publicar el llibre del qual se’n van vendre 2000 exemplars, a més el
diari, The Weekly Times, va decidir publicar-la per entregues. Tot i
que no pensava dedicar-se a la literatura les dificultats econòmiques
que passava la seva mare la van decidir a continuar escrivint.
El desembre de 1926 va desaparèixer durant onze dies, el seu cotxe va
ser trobat abandonat i Agatha Christie fou trobada en un hotel de
Harrogate, on va dir que havia patit amnèsia a causa d’un atac de nervis
després de la mort de la seva mare i la confessió d’infidelitat del seu
marit de qui es divorciaria el 1928. El que realment va passar és un
misteri. Sembla ser que va rebre tractament psiquiàtric després
d’aquests fets. Aquesta aventura va ser portada al cinema el 1979 amb el
títol “Agatha”.
internada en un escola, va fer un viatge sola a Bagdad amb l’Orient
Express, que li va servir d’inspiració per escriure una de les seves
novel·les més famoses: Assassinat a l’Orient Express. Durant
aquest viatge va conèixer Max Mallowan, un arqueòleg més jove amb qui es
va casar el 1930 i a qui va acompanyar en els seus viatges al Pròxim
Orient, les seves estades en aquells països van servir per ambientar
algunes de les seves novel·les.
títol de Dama de l’Imperi Britànic. Uns anys més tard moria per causes
naturals el 12 de gener de 1976, als 85 anys, a Winterbrook House, prop
de Wallinford, Oxfordshire.
Hercules Poirot Poirot és un oficial de policia retirat que viu a Anglaterra des de la
Primera Guerra Mundial i que ha adquirit fama com a detectiu després de
resoldre alguns casos complexes d’assassinat. És un home baixet, amb el
cap ovalat i uns bigotis fins. Li agrada l’ordre i es vanava de ser un
refinat gastrònom. Per resoldre els seus casos utilitza sempre mètodes
deductius basats en l’observació i en la seva precisa intel·ligència, a
l’estil Sherlock Holmes i quasi sempre té l’ajuda del seu fidel amic el
capità Hastings. Ha protagonitzat 33 novel·les i 65 contes, alguns
d’ells compartint protagonisme amb altres personatges creats per Agatha
Christie com Miss Marple, Parker Pine, Japp i altres.
és una dona de 70 anys, prima, d’aspecte fràgil, amb el cabell canós,
les galtes rosades i uns penetrants ulls blaus. Per resoldre els
misteris es deixar portar per la seva curiositat il·limitada, una
desconfiança permanent i una fina intel·ligència.
novel·les el crim sempre es percep com quelcom excepcional que pertorba
la pau i la tranquil·litat de la gent honrada i normal. Aleshores
apareix la figura del detectiu aficionat, Miss Marple que es guia pel
seu instint i el coneixement de la naturalesa humana per resoldre
l’enigma i retornar la situació a la normalitat. Algunes d’elles es van
portar al cinema i també se’n va fer una adaptació molt fidel a la
televisió.
dos motius: el seu significat dins la història del gènere i pel seu
valor literari intrínsec. Els seus detectius es basen en la psicologia,
en l’observació del comportament, les petites històries de cada
personatge per sobre de pistes i altres detalls científics, per això en
les seves novel·les els diàlegs són tan importants com les seves
descripcions, així com l’ús que fa del llenguatge i dels seus diferents
registres. A l’autora li agradava jugar net amb el lector i per això no
li amagava cap informació per tal que pogués resoldre el misteri.
Agatha Christie va arribar a publicar més de vuitanta novel·les, entre
la seva producció novel·lística hi trobem 6 novel·les sentimentals
escrites amb el pseudònim de Mary Westmacott. Les seves obres han estat
traduïdes a un centenar de llengües i algunes de les seves novel·les
s’han portat al cinema fins i tot diverses vegades: Assassinat a l’Orient Express, Mort en el Nil, etc.
També va escriure algunes obres de teatre i un llibre de poemes. De les
seves obres teatrals, algunes eren adaptacions de les seves novel·les,
però destaquen especialment La ratonera i Testimoni de càrrec.
La primera, fou estrenada a Londres i representada durant més de
vint-i-cinc anys, la segona fou portada al cinema el 1957 per Billy
Wilder.