La recomanació per la tornada de vacances és, curiosament, un llibre que parla d’un viatge que comença.
El Senyor dels Anells, de J.R.R. Tolkien, és probablement una de les novel·les que necessita menys presentació avui en dia. Pràcticament tothom sap de quina història parlo o, si més no, en sap detalls, algun personatge, acudit o frase memorable. Algú podria preguntar-se per què cal tornar a recomanar la seva lectura després de tantes dècades amb contínues edicions i després de tantes adaptacions cinematogràfiques del món de l’autor, jocs i marxandatge. Que no està molt trepitjada, ja, aquesta història?
La recomanació la faig per dues raons:
La primera, que em serveix d’excusa, és el 50è aniversari de la mort de l’autor, el passat 2 de setembre. Així aquesta recomanació vol ser un petit homenatge, com tants d’altres s’han fet arreu del món aquests últims dies, a la figura de l’autor i al record de la seva obra, un clàssic immortal.
La segona, que setembre és segurament el moment de l’any més idoni per començar a llegir aquesta novel·la. Tal com he dit al principi El Senyor dels Anells, més que una novel·la d’aventures de fantasia èpica (que també), és sobretot una novel·la de viatges.
Durant la major part del primer volum no llegim les aventures de grans herois a cavall ni veiem grans batalles, sinó que seguim les peripècies d’un grup de hòbbits, uns éssers que l’autor ens presenta tant propers que semblen els nostres veïns, amb problemes normals i casolans com els nostres, a qui els agraden les festes, el menjar, els passejos pel bosc i les xafarderies de carrer o del bar de la cantonada. I, de cop, per tota una sèrie de circumstàncies, aquests hòbbits es veuen obligats a emprendre un llarg viatge cap a terres desconegudes. Precisament, un mes de setembre.
Aquest viatge, i aquesta és la màgia, el sentirem com si el féssim nosaltres mateixos al seu costat, amb les motxilles, les parades per esmorzar (més d’un cop si és possible), el bivac, els perills del bosc (i d’altres de més problemàtics) i les ganes de veure món. I, tal com diu en Sam, qui sap si veient elfs i tot, al final del camí.
Molts lectors de fantasia no valoren gaire els primers capítols d’aquesta història precisament per ser tan “tranquils”. Però per d’altres és la capbussada perfecta a la seva prosa.
Tolkien era un mestre en les descripcions i aconsegueix que un món inventat sigui tan real com els camins dels camps i els boscos del costat de casa nostra, amb les plantes silvestres, la remor dels arbres i la calor del sol del migdia; i que quan nosaltres sortim a caminar ens creguem realment que els paisatges de la seva novel·la podrien aparèixer tot d’una davant nostre després de la propera giragonsa del camí.
Si l’arribada de la tardor et porta un xic de melancolia al cor i moltes ganes de sortir d’excursió per explorar aquell camí que encara no has transitat, aquest és el teu llibre.
El podràs trobar a la biblioteca a la secció d’adults, i també en tenim una edició en anglès. No te’l perdis!