Entre la narrativa de gènere
epistolar, un llibre que em sembla imprescindible és Carta d’una desconeguda,
de Stefan Zweig
És un llibre d’aquells que podem llegir en una tarda -no
arriba a les cent pàgines-, però és dels que es recorden durant anys.
Ens situem a la Viena de principis
del segle XX, on un escriptor de renom rep una carta anònima, sense remitent.
L’escriu una dona abatuda, a punt de morir, que ha estat tota la vida
secretament, i obsessionadament,  enamorada d’ell. El que en un moment va ser un
amor platònic, esdevé ara un amor tacat per la malenconia i la tristor. Malgrat
el pas del temps i no ser correspost, és un amor invisible i malaltís, que ha
sobreviscut els anys.
L’obra sorprèn per la narració feta
des del punt de vista femení, cosa poc freqüent entre els novel·listes de
l’època.
Zweig s’endinsa dins la pell d’una
dona, oferint un relat d’una gran sensibilitat i tendresa, preciós, curt,
intens però també cruel, i amb un final que ens emociona i que no ens deixa
indiferents.
Un cop més, tenim a les mans una
obra mestra de Zweig, escrita amb una prosa senzilla, però que ens endinsa en
una història narrrada amb una gran profunditat, d’aquelles que deixen petja.

Zweig, Stefan. Carta
d’una desconeguda
. Barcelona: Quaderns Crema, 1998. (Veure’n la disponibilitat al catàleg).
Recomanació feta per Núria Fàbregas