De vegades, la realitat ultrapassa qualsevol ficció creada per l’escriptor més imaginatiu. En aquest cas, la vida de Francesc Boix i Campo n’és una prova esfereïdora.
Fugint de la victòria franquista del 1939, va anar a petar a Mauthausen el 1941, amb vint anys d’edat. Com que era fotògraf, el destinen al laboratori fotogràfic del camp. Allí revelava les fotos que els mateixos SS feien de les seves macabres activitats, i de la cruel i miserable vida ( si es pot dir així) dels presoners. Però en Boix era jove i valent, i la seva posició en el camp li va servir per a fer còpies de les fotos i amagar-les durant molts mesos. Era la única manera de provar de resistir que tenia a ma, tot i l’enorme risc que comportava.
En Boix fou de la minoria que va sobreviure; i quan va arribar el dia de l’alliberament, amb la mateixa càmera Leica dels SS, va deixar testimonis dels primers minuts de llibertat. Més tard, Francesc Boix i les fotografies van ser un testimoni important al procés de Nuremberg.
Sis anys després d’haver eludit la mort a Mauthausen, les seqüeles d’una meningitis s’el van endur quan residia a París. La seva prematura mort va afavorir que es perdés la pista del seu llegat fotogràfic. El llibre que us recomanem ha volgut esmenar-ho, i l’autor, Benito Bermejo, recupera molta informació de la curta vida d’en Boix, i un bon nombre de fotografies, veritablement esgarrifoses, que mai no hauríem conegut de no haver estat pel valor d’aquest jove català.
Sembla que la ressenya s’acabaria aquí; però com en un envitricollat guió cinematogràfic, la vida d’en Boix enllaça amb el present. Fa messos la Comissió de la Dignitat, activant el micromecenatge, va adquirir en subhasta 1400 negatius d’imatges de la Guerra Civil que eren en unes capses a casa d’un militar retirat, resident a Perpinyà. Les fotografies no duien cap identificació de l’autor; però testimonis de descendents dels fotografiats, anàlisis grafològiques, i altres investigacions, han permès aquest juliol passat atribuir les fotografies al Francesc Boix que ja coneixem, el qual, juntament amb el seu pare, als disset anys ja publicava imatges a la revista Juliol; després va marxar al front, on se li perd el rastre fins que surt de Mauthausen.
Aquest rastre el podeu recuperar amb el llibre que biblioteca posa a la vostra disposició.
Bermejo, Benito. Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen (fotografies de Francesc Boix i dels arxius capturats als SS de Mauthausen)
Barcelona: La Magrana, 2002