S’acosten temps de campanya electoral i sovint anem perduts amb paraules que surten a les notícies però que no acabem de saber ben bé què signifiquen ni d’on vénen, però que són de vital importància per saber cap a on apunta cada partit i què en podem esperar.
Estar ben informats és la única manera de fer una elecció correcte segons les nostres creences, tendències i opinions (les nostres pròpies, no les creades per algú altre). I en això, la biblioteca té un seguit d’eines que ens poden ajudar a posar llum a tota aquesta confusió.
Per exemple, tenim el Diccionario de historia y política del siglo XX. Com el seu títol ens diu, és un diccionari, per tant no ens el llegirem de la primera a la última pàgina, sinó que el podrem utilitzar per aclarir aquells conceptes que no entenguem, com per exemple què vol dir “dreta” i “esquerra”. Segons aquest diccionari, “Derecha: en política, grupos o partidos de tendencia conservadora y con ideología más tradicional. El término comenzó a ser utilizado con sus actuales connotaciones políticas durante los primeros tiempos de la Revolución Francesa, cuando los diputados más conservadores, partidarios de un poder real fuerte, situaban sus asientos a la derecha del presidente de la Asamblea Constituyente, y los radicales a la izquierda”. I així podríem seguir buscant termes com “radicalisme”, “izquierda”…
Per altre banda, tenim l’ “enciclopedia del pensamiento político” que seguint la línea del llibre anterior, ens introdueix en les corrents polítiques que han existit al llarg de la història: leninisme, federalisme, comunisme, capitalisme, anarquisme… Un altre llibre que ens pot ajudar a entendre de què parlem quan parlem de política, és aquest: “Conceptos fundamentales de ciencia política” d’Alianza Editoriales. És un llibre més curt, més bàsic però que també ens vol explicar què volen dir els polítics quan parlem de “polítiques públiques”, “mocions de censura”, “lobbies”, “eurocomunisme”… i tants d’altres termes polítics.
Una de les altres grans preguntes que ens fem és, com funciona el sistema de partits que tenim a l’Estat Espanyol (i la famosa llei d’Hondt). Aquest és un sistema complex i que està molt ben definit a la llei corresponent, però que no sempre acabem de tenir clar. “Partidos y sistemas de partidos” de Giovanni Sartori ens explica d’on surten els partits i diferents sistemes per organitzar-se. De la mateixa manera, “Participación y representación política” és un recull de diferents autors que expliquen temes com el de la proporcionalitat del sistema, abscència de participació…
A banda de tot això, tenim els llibres que parlen de tendències polítiques, com és el cas de “Nacionalisme i federalisme” d’Antoni Rovira i Virgili entre d’altres.
I finalment ja tenim els llibres que ens parlen sobre polítics o bé que han estat escrits per polítics, és el cas de “El factor humà” que parla sobre Nelson Mandela, o si mirem més a prop de casa nostra, podem trobar llibres com “La màscara del rei Artur” escrit per la Pilar Rahola, “2014” de Carod-Rovira, o les memòries d’expresidents com Maragall o Pujol.
Tota aquesta tria, ens pot ajudar a conèixer millor el sistema polític i els polítics i d’aquesta forma tenim més eines per fer la que creiem que serà la millor elecció per al nostre futur.
Estar ben informats és la única manera de fer una elecció correcte segons les nostres creences, tendències i opinions (les nostres pròpies, no les creades per algú altre). I en això, la biblioteca té un seguit d’eines que ens poden ajudar a posar llum a tota aquesta confusió.
Per exemple, tenim el Diccionario de historia y política del siglo XX. Com el seu títol ens diu, és un diccionari, per tant no ens el llegirem de la primera a la última pàgina, sinó que el podrem utilitzar per aclarir aquells conceptes que no entenguem, com per exemple què vol dir “dreta” i “esquerra”. Segons aquest diccionari, “Derecha: en política, grupos o partidos de tendencia conservadora y con ideología más tradicional. El término comenzó a ser utilizado con sus actuales connotaciones políticas durante los primeros tiempos de la Revolución Francesa, cuando los diputados más conservadores, partidarios de un poder real fuerte, situaban sus asientos a la derecha del presidente de la Asamblea Constituyente, y los radicales a la izquierda”. I així podríem seguir buscant termes com “radicalisme”, “izquierda”…
Per altre banda, tenim l’ “enciclopedia del pensamiento político” que seguint la línea del llibre anterior, ens introdueix en les corrents polítiques que han existit al llarg de la història: leninisme, federalisme, comunisme, capitalisme, anarquisme… Un altre llibre que ens pot ajudar a entendre de què parlem quan parlem de política, és aquest: “Conceptos fundamentales de ciencia política” d’Alianza Editoriales. És un llibre més curt, més bàsic però que també ens vol explicar què volen dir els polítics quan parlem de “polítiques públiques”, “mocions de censura”, “lobbies”, “eurocomunisme”… i tants d’altres termes polítics.
Una de les altres grans preguntes que ens fem és, com funciona el sistema de partits que tenim a l’Estat Espanyol (i la famosa llei d’Hondt). Aquest és un sistema complex i que està molt ben definit a la llei corresponent, però que no sempre acabem de tenir clar. “Partidos y sistemas de partidos” de Giovanni Sartori ens explica d’on surten els partits i diferents sistemes per organitzar-se. De la mateixa manera, “Participación y representación política” és un recull de diferents autors que expliquen temes com el de la proporcionalitat del sistema, abscència de participació…
A banda de tot això, tenim els llibres que parlen de tendències polítiques, com és el cas de “Nacionalisme i federalisme” d’Antoni Rovira i Virgili entre d’altres.
I finalment ja tenim els llibres que ens parlen sobre polítics o bé que han estat escrits per polítics, és el cas de “El factor humà” que parla sobre Nelson Mandela, o si mirem més a prop de casa nostra, podem trobar llibres com “La màscara del rei Artur” escrit per la Pilar Rahola, “2014” de Carod-Rovira, o les memòries d’expresidents com Maragall o Pujol.
Tota aquesta tria, ens pot ajudar a conèixer millor el sistema polític i els polítics i d’aquesta forma tenim més eines per fer la que creiem que serà la millor elecció per al nostre futur.