Llibres llegits… “Sentimento”

El senyor Stein fabrica titelles, però mai les ensenya a les nenes i als nens. Són només per a ell; són per allunyar el sentiment de soledat. Els titelles de fils que fa el senyor Stein estan tan i tan ben fets, que per exemple, quan fabrica un ocell perquè porti els seus somnis al cel, vola tan i tan lluny que ja no torna mai més…. I finalment, el senyor Stein, després de diferents intents desafortunats per formar una petita família de titelles de fil que l’estimin, decideix fabricar un titella que se li assembli. 

Treballarà en ell nit i dia. Un dia, però, abans d’acabar-lo queda adormit i aquella mateixa nit el ninot obre els ulls per primer cop a la vida… L’endemà,  quan el troba el senyor Stein, mirant absort per la finestra, es dóna un bon ensurt… 

Llegir-lo és emocionant. La tendresa cap a Sentimento és immediata. La màgia és la humanitat en ell. El titella, el primer que busca és un nom i de ben lluny escolta: “SENTIMENTO , EL CIRC DELS PAÏSOS CÀLIDS”. 

Sí –pensa–, aquell seria un bon nom per a ell: SENTIMENTO . 

Durant la lectura ens ve a la ment la novel•la de Mary Shelley, en Frankenstein. Ara bé, el protagonista de Shelley té com a final la venjança cap el seu cruel creador i fins que no ho aconsegueix sembla que no es quedi tranquil. No és el cas d’en Sentimento, de Carl Norac i Rébecca Dautremer, que en tot moment busca l’amor i el consol dels altres i per res la venjança per la poca humanitat que ha mostrat el seu creador.

El final no és ben bé com els finals dels contes clàssics. No té un final alegre, però si un final que fa pensar que la vida i la mort van més enllà, que tot està intercomunicat i que alguna cosa d’un mateix es manté per la prosperitat d’un altre o pel mateix devenir. 

Carl Norac, nascut a Bèlgica l’any 1960, és professor de francès i escriptor de literatura infantil i juvenil. Des de 1986 ha publicat molts llibres en els que han treballat com il•lustradors Eric Battut, Carl Cneut, Rébecca Dautremer, Mei Matsuoka, etc. I què dir de les il•lustracions de Rébecca Dautremer…, doncs que ho diuen tot, no necessitem gaires paraules per seguir la història, ja que tant els colors com les formes van directament a la sensació i a l’essència del que Norac ha volgut transmetre en aquest bonic i alhora trist conte. 

I finalment, si em permeteu, us diria un parell de coses: la primera, que us deixeu portar per aquest meravellós àlbum ple de la màgia d’una bona creació tant pel que fa a la història escrita, com per a la il•lustrada. Van ben bé de la mà. I en segon lloc, dir-vos que si em demanessin l’opinió de l’edició, parlaria de canviar el tipus de lletra que s’ha utilitzat (French Script MT) ja que tot i lo bonica que és, la veig poc clara per la lectura d’un infant. Per la resta, res més a dir.