La col·laboració entre Fabien Vehlmann (text) i Bruno Gazzotti (dibuix), diuen els experts, és senyal de bones vibracions.
Un bon dia, els nens de la ciutat es lleven i descobreixen que tots els adults han desaparegut… què ha passat? com se’n sortiran? Els protagonistes de la història són 5 nens que es troben després de la desaparició i s’uneixen per tirar endavant i sobreviure.
L’argument no és nou (El mecanoscrit del segon origen, per exemple, també comença amb una desaparició de la gran part de la humanitat…). Però les històries que es desenvolupen a partir d’aquest punt, atrapen al lector sobretot per les imatges que acompanyes la història.
Mentre uns gaudeixen de poder tenir totes les joguines del món, altres es converteixen en superherois per per defensar els més petits. Però tots, sense excepció, han de començar la seva vida de nou. I saben que si no ho fan junts tenen menys possibilitats de sobreviure…
La subtilesa d’algunes escenes contrasta amb la crítica punyent que es fa a la societat actual: un grup de nens que s’han refugiat en un parc d’atraccions, reconstrueixen els rols de la societat en base a un catàleg de joguines que han trobat.
I tot això passa sense saber quin és l’origen de tot plegat… he acabat aquest còmic amb moltes ganes de llegir el segon volum (i això no passa sempre!).
Podeu llegir més ressenyes de la sèrie aquí:
Gazzoti, Bruno. Solos. Madrid : Dibbuks, cop. 2014 (veure’n la disponibilitat al catàleg)